Segons jo, tot està dissenyat; tot està dissenyat, en el sentit que, lingüísticament parlant, som ja dins d’una selva total de signes i comunicacions, de paraules.
Es pot dissenyar la nostra pròpia història. Dissenyem a mesura que vivim, ens dissenyem nosaltres mateixos, i després quan som adults, casats, estem malalts o amb poca salut continuem dissenyant-nos; cadascú continua dissenyant qualsevol cosa.
Al mateix temps que es viu, hom ho re-dissenya tot, també. Perquè en aquest flux que és la vida privada, que és la vida de les nocions, les coses no són mai com eren cinquanta minuts abans, i per tant s’esdevenen redissenyades.
Això que dic ve de la idea que el disseny és possibilitat d’enraonar-nos, de mantenir-nos units; és l’agregant general d’esdeveniments privats i públics, i de les relacions entre aquests esdeveniments.

Ettore Sottsass
La darrera oportunitat d’ésser avantguarda