Voleu conèixer una vella llegenda relacionada amb tres de les esglésies d’una vall preciosa, la vall de Boí, que explica una commovedora història d’un trio amorós?
Diuen que una noia d’Erill la Vall, anomenada Eulàlia, es va enamorar de Climent, un noi de bona casa de Taüll. Estaven tan enamorats que cadascú va construir una torre de sis pisos al costat de casa seva; així podien veure’s i fer-se senyals amb facilitat. Aviat va aparèixer Joan de Boí, secretament enamorat d’Eulàlia, i començà a aixecar una torre per comunicar-se amb la noia i a la vegada entorpir i fer ombra al seu rival. Quan va tenir aixecats tres pisos, va tenir tan mala sort que no li va quedar més remei que abandonar la seva gesta. El pobre noi no va poder fer una altra cosa que resignar-se a veure com els amants s’enviaven missatges d’amor. Però quan la parella ja estava a punt de casar-se, el Climent es va posar malalt i va morir. Al final d’aquesta història s’acaba quan l’Eulàlia i en Joan es van retrobar i tots dos junts van portar una vida exemplar.
Després de la mort d’aquests personatges, el Papa els va fer sants, i els pobles a on van néixer els van adoptar com a patrons. Les seves cases es van transformar en esglésies i les torres dels seus amors en campanars.
Aquesta història explica perquè els tres campanars (Erill-Boí-Taüll) dibuixen una línia recta, i perquè el del mig és petit i rabassut, mentre que els altres dos són més esvelts.