Mar i muntanya

Sóc del Masnou, poble mariner del Maresme, terra de pescadors i antics capitans. Però m’escapo sovint a la meva estimada Vall de Boí, lloc a on gaudeixo de l’imponent paisatge, tan rotund que tot es relativitza. Què prefereixo? No cal escollir… gaudeixo del millor de cada lloc.

M’agrada fer melmelada de tomàquets de l’hort, ben madurs pel sol càlid de la costa; i confitura de figues, ben dolces, agafades d’una a una amb cobdícia sota la figuera. Recollir petxines de la platja i rebre l’escalfor del sol. Fer passejades a la vora del mar i caminades per la serralada, amb el blau sempre present a l’horitzó.

M’agrada recollir les móres dels camins de muntanya en el paisatge de la tardor. Aplegar les nous i les pomes dels prats i olorar els bolets. Sentir la humitat de l’aigua que dóna vida, els riuets que van buscant el camí. Portar les vaques cap aquí i cap allà i conèixer els petits vedells.

M’agrada l’alegria de l’estiu, les festes majors, els castells de sorra dels petits, un bany en aigües transparents, passar una estona al xiringuito i fixar-me amb la gent. Anar a la ciutat i veure novetats, descobrir nous llocs i noves idees, el continu moviment, l’anonimat. M’agraden les idees noves que provoquen els canvis, l’evolució, la millora.

M’agrada sentir el fred a la cara, la neu a les mans, el dia a dia solitari i introspectiu, l’essència de la vida, les festes del foc, les flors senzilles dels prats a la primavera. M’agrada estar acompanyada dels padrins a la plaça i escoltar històries pretèrites de la seva vida com a pastors, que són lliçons de vida. M’agrada conèixer la tradició per entendre les coses.

Respecto el pescador que cada dia comença la dura jornada anant a un mar serè, immens, gairebé monòton i alhora complex. Valoro al pagès que cuida el seu bestiar i s’enbruta les mans a la terra. Reconec el dissenyador que cada vegada té la possibilitat de donar alguna cosa diferent, sempre al servei d’un objectiu. L’amor a allò que es fa, a allò que es coneix en profunditat.

M’agrada el món digital, les possibilitats infinites, les vistes al món que t’ofereix una pantalla, les hores passades aconseguint trobar una bona solució davant de l’ordinador. El treball complet, precís, acurat.
M’agrada el treball manual, agafant un pinzell, barrejant colors, doblegant un paper,… el traç fresc, imperfecte, autèntic, de tu a tu, que surt de les pròpies mans
…i m’agrada la barreja d’un món i l’altre.

M’agrada l’eterna curiositat, la responsabilitat de portar un projecte, d’ajudar a resoldre una necessitat, la gairebé soledat d’anar avançant i la satisfacció del bon resultat. I m’agrada compartir tot l’après, oferir amb la meva feina una possibilitat d’obrir els ulls, una oportunitat de ser creatiu o de gaudir aprenent.

El que fem és el resultat d’allò que som, un contenidor d’interessos, d’experiències i de superacions.

 


Recepte Mar i Muntanya: MANDONGUILLES AMB SÍPIA

marimuntanya_123

marimuntanya_456

marimuntanya_789

INGREDIENTS:

250 g de carn de porc picada
250 g de carn de vedella picada
3/4 kg de sípia tallada a trossos
8 gambes
200 g de pèsols
2 cebes trinxades
4 tomàquets ratllats
1 ou
All i julivert picat
Molla de pa remullada
Farina
Oli
Sal i pebre
Aigua

Per fer la picada:
1 grapat d’ametlles torrades
julivert
1 llesca de pa fregit

 

PREPARACIÓ:

Talleu la sípia a trossos.

Feu les mandonguilles amb la carn, la molla de pa, l’ou, l’all, el julivert, sal i pebre. Enfarineu-les i fregiu-les. Reserveu.

Netegeu el greix de la paella i escalfeu 2 cullerades d’oli d’oliva. Fregiu les gambes durant 1 minut per cada costat. Reserveu.

Escalfeu una cullerada d’oli d’oliva i fregiu la sípia a foc alt, fins que quedi translúcida i lleugerament daurada. Treure de la paella i reserveu.

Feu un sofregit amb la ceba i els tomàquets ratllats, afegiu-hi la sípia, doneu-hi unes voltes, mulleu-ho amb aigua i deixeu-ho coure uns minuts.

Porteu a ebullició i afegiu-hi les mandonguilles, la picada i els pèsols.

A última hora afegiu-hi les gambes.

Proveu-ho de sal i deixeu-ho coure lentament fins que estigui cuit.

 


Fotografies de Didi Haren, del seu blog de receptes espanyoles www.bijzonderspaans.nl