La percussió corporal com a recurs pedagògic

Molt motiva en descobrir el taller de PERCUSSIÓ CORPORAL, tractada com a recurs en l’àmbit de l’educació. A càrrec de José Manuel Bernal i Helena Patricio i emmarcat en les III JORNADES VALLDEMIA INNOVA – ARTÀSTIC! per a la innovació pedagògica.

Les sessions són eminentment pràctiques i tots els exercicis i activitats estan sistematitzats amb una seqüenciació en estructures constants i regulars. La música és el llenguatge amb el qual ens expressarem, crearem i sentirem durant tot el procés d’aprenentatge.

  • La percussió corporal com a mitjà d’expressió.
  • L’abordatge psicosocial de la percussió corporal, que permet augmentar la capacitat d’aprenentatge dels estudiants, així com la seva autoestima i nivell d’autorealització.
  • La percussió com a eines que facilita l’aparició de processos sensorials, cognitius i emocionals.
  • La percussió corporal per a treballar la creativitat, la improvisació i el llenguatge rítmic, fent ús del potencial estètic i pedagògic dels processos d’aprenentatge amb un abordatge psicosocial.
  • Emprar diferents recursos sonors i musicals, i promoure experiències creatives que enllacen els interessos de les persones amb les seves capacitats tant físiques com intel·lectuals.
  • La percussió corporal com a interessant recurs per a potenciar la cohesió de grup.

Com a referència, el treball de Santi Serratosa.

El Kamishibai

Kamishibai és una forma molt popular, des de fa segles, d’explicar contes al Japó. El seu origen està als temples budistes del segle XII, a on els monjos utilitzaven emaki (pergamins amb imatges i textos) per a combinar històries amb un fons moral dirigides a una audiència majoritàriament analfabetes. Aquesta forma d’explicar històries es va mantenir durant segles però és reconeguda sobretot pel seu renaixement entre els anys 1920 a 1940, per a resistir la crisi de la depressió.

Els kamishibai Gaito (explicacontes) es podien trobar a les cantonades amb un Butai (teatre portàtil) sobre les seves bicicletes. Això permetia que els kamishibai Gaito guanyessin uns quants diners venent dolços.

Cap a l’any 1931 hi havia prop de 2.000 intèrprets del Kamishibai a les cantonades de Tòquio. I l’any 1950 hi havia 50.000 intèrprets a tot Japó, la majoria eren persones que havien perdut la feina per la guerra i buscaven una manera de sobreviure. Després de l’aparició de la TV, que es va popularitzar l’any 1957, el kamishibai va desaparèixer ràpidament dels carrers.

Actualment el públic acostuma a ser infantil i és molt utilitzat com a recurs didàctic. La manera de presentar les històries, que va més enllà d’una simple lectura,és un recurs ideal per a recuperar la tradició d’explicar contes. Ajuda a aconseguir un efecte màgic i de concentració al voltant del conte, i desperta la imaginació i la fantasia. Fomenta el gust per la lectura, l’escriptura, la il·lustració i la interpretació.

La representació comença quan el kamishibai Gaito toca el Hyoshigi, un instrument japonès fet amb dos peces de fusta o bambú units amb una corda. La sessió comença quan el públic diu kamishibai o kaishi shimasu (que comenci el kaishi).

L’eterna joventut

Per a aquells moments de dubte i d’incredulitat. Per quan ensenyar és tan difícil…

“La joventut d’avui estima el luxe. És mal educada, menysprea l’autoritat, no respecte a les persones grans, i fa el xafarder mentre hauria de treballar. Els joves ja no es posen dempeus quan els grans entren a una estança. Contradiuen als seus pares, fanfarronegen a la societat, devoren a la taula, encreuen les cames i tiranitzen als seus mestres”.

A ningú el sorprendrà escoltar aquests comentaris sobre la nostra joventut. El sorprenent d’aquesta cita és que no va ser treta d’un article d’opinió de la setmana passada, o d’algun memoràndum de l’associació de Pares de Família del 2006. Aquestes paraules les va utilitzar Sòcrates, el pare del pensament occidental.

Haig de remarcar que Sòcrates va néixer el 470 a. de C. i va morir el 399 a. de C. Fa 2 mil 500 anys! Ergo és fals creure que aquest fenomen d’una “joventut immoral” és una cosa nova; aquest poema d’amor intergeneracional almenys porta sent recitat uns 25 segles.

La societat necessita una joventut difícil; aquella que faci desesperar als adults. D’aquesta forma la nostra societat pot realitzar els canvis necessaris per a adaptar-se a realitats canviants. Amb Sòcrates o amb el FlowerPower dels 60.

Convencions socials, polítiques, morals i religioses s’oxiden i poden arribar a crear més problemes que solucions. Usualment és aquí quan la joventut moltes vegades posa el dit a la nafra i desemmascara la hipocresia generalitzada dins de la societat.

Segur que l’únic camí que condueix a una convivència intergeneracional productiva i lliure d’aspreses, es trobarà en el sincer respecte de part dels majors per l’opinió de la joventut. L’experiència demostra que així el respecte serà mutu. El respecte no és un sentiment d’una via, sempre un de doble via.


FONT: https://impresa.prensa.com/opinion/Socrates-juventud-hoy_0_2143285841.html

Recursos a l’aula

Selecció de recursos que ajuden a la relaxació, activació, consciència, observació, cohesió de grup,… Alguns d’ells van relacionats amb la temàtica de Visual i plàstica que es treballa a classe.

ACTITUD

Música per a la relaxació:

Llistes de reproducció amb música i so que pot acompanyar a sessions de relaxació.
https://www.youtube.com/channel/UCdMNE5tkTs7LlZZRF85gDJQ/playlists?view=50&sort=dd&shelf_id=6

Llista de reproducció de dansa, amb la companyia Mal Pelo.

https://vimeo.com/user3077011

Percussió corporal per a la cohesió de grup:

Llista de reproducció de Santi Serratosa:
https://www.youtube.com/user/SantiSerratosaSSM

Música per a practicar Percussió corporal a classe:
Txarango, Quan tot s’enlaira: https://youtu.be/ozaZ5826SjY
Txarango, Quan calla la ciutat: https://www.youtube.com/watch?v=4_NeLk75_sI

Confiança en l’adolescència:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=10&v=VO7R4t3DC-0

L’OBSERVACIÓ

La papallona de l’Austin:

Aquesta és la història de l’Austin, un nen de 6 anys que, inspirat en un projecte de ciències sobre papallones va decidir fer el seu propi dibuix d’una papallona tigre. El treball consistia a dibuixar aquesta papallona des d’una perspectiva científica.
Però no podem oblidar que l’Austin només tenia 6 anys. Pel que, no és d’estranyar que el seu treball no complís les expectatives, perquè era realment difícil. Però tot i això, la resta de companys de l’aula, lluny de riure’s i burlar-se d’ell, comencen a fer-li aportacions i suggeriments perquè, amb cada nou intent, millori el resultat final. I així és com Austin, a poc a poc, aconsegueix realitzar un dibuix de la papallona tigre a la perfecció.

Què podem aprendre d’aquesta història?
El primer de tot, aquesta és una història de superació. Austin podia haver abandonat al primer intent i, no obstant això, persisteix en el seu propòsit fins que aconsegueix el seu objectiu.
D’altra banda, aquest èxit és possible gràcies a la col·laboració dels seus companys de classe, ja que l’encert de les seves aportacions li han fet veure a Austin com podia anar millorant el seu dibuix.
A més, quan ell segueix les seves indicacions aconsegueix també que els seus companys sentin que les seves opinions són importants i se’ls té en compte. Alhora que ells, valoraran l’esforç realitzat per Austin per a aconseguir el que s’ha proposat.
I, per descomptat, una de les lliçons més importants que podem aprendre d’aquesta història és que, per a arribar a la perfecció i a l’excel·lència, se’ls ha de donar l’oportunitat als alumnes de créixer i millorar amb cada intent. I que, per a això, valors com l’empatia, l’escolta activa i la col·laboració dels altres són imprescindibles.
Aquest és un gran model de crítica constructiva per a persones de totes les edats i és que “si camines, només arribaràs més de pressa; però si camines acompanyat, arribaràs més lluny”.


IMPULSAR EL DEBAT

Curtmetratge L’altre parell:

Curt guardonat en el festival de curtmetratges d’Egipte titulat L’altre parell i dirigit per Sarah Rozik. Es tracta d’una inspiradora història basada en una lliçó relacionada amb les memòries de Gandhi. En ella, s’aprofundeix sobre la importància de la generositat i sobre el valor dels petits gestos.

A la història sobre el tren i les sabates de Gandhi, relata com aquest anava a agafar un tren amb el seu amic, però es van trobar amb un problema: no tenien diners. Així que van decidir pujar-se a un tren de mercaderies quan aquest es posés en marxa. De sobte, van veure com arrencava el tren i van començar a córrer cap a ell per a poder pujar d’un salt. Just al saltar, a Gandhi li va caure una de les seves sabates, però el tren ja anava massa ràpid com per a baixar, agafar la sabata i tornar-se a pujar.

Així que, Gandhi va tirar l’altra sabata. Al seu amic, aquest fet, li va semblar sorprenent i li va preguntar: Per què has fet això? I que Gandhi va respondre: a mi, aquesta sabata sola no em serveix de res, quan arribem a destinació hauré de fer-me amb un altre parell. A més, a la persona que trobi la sabata que em va caure, aquesta sabata sola no li servirà de res. Així, almenys, algú es trobarà amb un parell de sabates i li seran de gran utilitat.

Un curt basat en aquesta idea que, sens dubte, ens convida a reflexionar sobre aquesta societat tan egoista i materialista en la qual se’ns ensenya a créixer sense conviure.

Director: Sarah Rozik · Guió: Mohammed Maher · Repartiment: Ali Rozik, Omar Rozik.

Pel·lícula El senyor de les mosques:

Senyor de les mosques és una nolel·la de 1954 escrita per William Golding sobre un grup de nois britànics arrapats en una illa deserta que tracten d’autogovernar-se amb resultats desastrosos. Es tracta de la primera novel·la de Golding, que va passar desapercebuda inicialment però que s’ha convertit en un best-seller, amb diverses adaptacions cinematogràfiques. La seva temàtica controvertida sobre la naturalesa humana i el bé comú l’ha fet ser molt reconeguda.

Per què mirar el quadre si el puc veure quan vulgui en el mòbil:

Alguns comentaris apareguts online a partir de la foto:

  • El truco consiste en sacar una foto en el momento correcto y así hacer una “crítica super profunda a la nueva generación y la sociedad capitalista en la que vivimos”.
  • ¿No se te ha ocurrido que quizá ya lo han visto y están esperando al profesor? ¿O que simplemente no les interesa el arte? Igual es que la gente es rara por no tirarse 3 horas mirando el mismo cuadro.
  • ¿Y quién te dice que están mirando el cuadro o que estén allí por propia voluntad?
  • Oh wow, no les gusta un cuadro. Seguro que tampoco les gusta la música clásica ni la literatura universal. Y encima con el móvil eh… qué vergüenza de juventud.
  • Claro, a vuestra edad cuando os llevaban a un museo le explicabais vosotros la complejidad de las obras a la peña.
  • No me extraña que no quieran ver ese cuadro de la Ronda Nocturna, cuando se ha demostrado hace poco que el cuadro ha sido retocado y oscurecido. En realidad la escena ocurre de día. Sin duda se tratan de estudiantes de historia del arte muy bien versados en el tema.
  • Es un solo cuadro en una sala de espera ¿En serio quieres que se la pasen 1 hora viendo el cuadro?
  • Este no era el caso donde el museo contaba con una App que hacia la visita guiada interactiva?Y que en ciertos cuadros había actividades en dicha app?
  • Entonces no sabes mirar una obra de arte. No se trata solo de ver la imagen, sino tambien los colores, sombras e incluso las marcas del pincel.
  • El arte es subjetivo…Está muy bien que los que disfrutan este tipo de arte vayan a los museos a aprender y enriquecerse, pero no se puede pretender que todo el mundo lo haga, y mucho menos despreciarlo por ello (no tú, el cartel).
  • He visto juegos y imágenes creadas por ordenador (por poner un ejemplo) que son absurdamente bellos, y no se les da el mismo valor que a un cuadro. Que pasa, que el arte solo es arte si está en un museo? Sólo cuesta trabajo hacer un cuadro y el resto no, y por eso tiene más mérito una cosa que otra?
  • Exactamente. Se trata de una foto sacada de contexto, los chavales están viendo la App del Rijksmuseum después de haber atendido a la explicación de los guías…Desde luego, a la gente le encanta echarse las manos a la cabeza con cualquier tontería.

Internet nos trajo cosas muy buenas pero también cosas muy malas.

Curtmetratge L’aïllament en la tecnologia:

El curtmetratge retrata com la gent s’aïlla en la tecnologia, i s’obliden d’una de les millors coses de la vida, la convivència humana.

FIGURA HUMANA

Dansa del coreògraf Tarek Aïtmeddour:

Música i coreografia d’entrada a la classe i situar-se a lloc. Començar a treballar des de la calma i la reflexió.

Música i coreografia d’activació i treball de cohesió de grup.
– Es necessita espai per moure’s, i estar en silenci, només amb música.
– S’han de moure en l’espai i ballar individualment, improvisant segons la música.
– Mentre es balla, has de mirar als ulls a les persones amb les quals et creues i mantenir un somriure.
– En acabar la música, s’ha d’abraçar al company que tens al costat en aquell moment. Mantenint el silenci.

EL MÓN DEL LLIBRE

Exemples d’il·lustració destinats a la realització d’un conte, del programa Una mà de contes:

Les aventures d’un bigoti

El Petit avet

Millor que millor

Robofutbol

El gegant egoista

CULTURA ARTÍSTICA

Documentals sobre Història de l’art universal:

Llista de reproducció amb 10 capítols de les diferents etapes artístiques.
https://www.youtube.com/watch?v=I7gIIby02aw&list=PLTT1a5PRo8yJyXFx-tC7RpQaUsIFf-xg9&index=2&t=1236s

Documentals sobre Obres mestres:

Llista de reproducció MegaArte sobre temes d’art, i sobretot, explicació d’obres mestres concretes.
https://www.youtube.com/playlist?list=PLeF7oKZk194zFVoJ4A_KeH-M2q3oiO1AY

Material per a treballar el ROMÀNIC – Sant Climent de Taüll:

La Vall de Boí. Mil anys d’art romànic, dossier educatiu del Centre del Romànic de la Vall de Boí
El dossier educatiu pretén donar suport a l’estudi i interpretació de l’art romànic per a tot aquell que vulgui conèixer el sentit i significat d’aquest art fascinant.


Mapping Sant Climent de Taüll
Les pintures romàniques de l’esglèsia de Sant Climent de Taüll (declarades patrimoni mundial per la UNESCO), una de les joies més importants del romànic català tenen una innovadora presentació a travès d’un video mapping que recrea els frescs originals dins l’absis major i el presbiteri de la nau central. La pintura original data del segle XII i actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona, MNAC.
L’objectiu d’aquest mapping és restituir virtual i digitalment les pintures originals en el seu lloc d’origen, l’església de Sant Climent de Taüll, i també reproduir el conjunt pictòric complert tal com era l’any 1123. La presentació audiovisual ajuda el visitant a entendre la tècnica pictòrica dels frescos romànics i alhora descobreix les diferents representacions iconogràfiques que composen aquesta pintura mural d’alta càrrega artística i religiosa.

Les pintures de l’Apocalipsi. La iconografia cristiana d’època romànica, d’Educaixa
L’objectiu principal de la càpsula és fer entendre el conjunt complet de les pintures murals, i es planteja de la manera següent:
1. Identificar, en primer lloc, que el programa iconogràfic és cristià, i que els personatges i les escenes estan extrets de fonts bíbliques.
2. Entendre, en segon lloc, que l’espai de l’absis és simbòlic, i que es divideix en tres registres.
3. Finalment, observar i comprendre els dos aspectes anteriors en la distribució, jeràrquica en el contingut i simètrica en la forma.

Las claves del románico: Vall de Boí i Vall d’Aran, documental de TVE
A la vall de Boí l’ingent nombre d’esglésies romàniques, molt influïdes per les fórmules lombardas, destaquen per les seves altes torres-campanar i, sobretot, per les pintures murals conservades en el Museu Nacional d’Art Romànic de Catalunya.

La iconografia romànica, una pel·lícula medieval, d’EduCaixa
El vídeo presenta “la pel·lícula del romànic”, que fa referència a l’espectacle visual que suposava entrar a una església romànica durant l’Edat Mitjana. El recurs desgrana alguns dels simbolismes de la iconografia romànica.

La tècnica pictòrica del fresc. El procés de realització de les pintures murals, d’EduCaixa
Explica quina va ser la tècnica pictòrica que es va utilitzar. Primer se centra a mostrar tot el procés, consistent en cinc passes importants que, sovint, resten invisibles en l’obra acabada. En segon lloc, es fixa sobretot en els materials específics que es van utilitzar. Finalment, presenta una altratècnica de l’època: la pintura al tremp.

Els ulls de Taüll, del programa Una mà de contes

Documental de MegaArte amb la descripció de l’àbsis
https://www.youtube.com/watch?v=dwz1YzPynUY&list=PLeF7oKZk194zFVoJ4A_KeH-M2q3oiO1AY&index=31&t=131s

DIBUIX TÈCNIC

PDD Profesor de Dibujo:

Canal a on trobar vídeos, sobre geometria plana i sistemes de representació.

https://www.youtube.com/channel/UCPxyQNxXpw1WKncwKTABvTg

CULTURA ARTÍSTICA

Descobrir l’estil artístic:

TÈCNIQUES

Tipografia:

¿Qué es la tipografía?

Fuentes y tipo de letra

La anatomía de la tipografía

Terminología del tipo

Reglas de la tipografía

Combinaciones tipográficas

Encontrar tipografías

Importancia de la tipografía

Tipografías: Creación del proceso de impresión, desde la elección de la tipografía en tipos móviles, su colocación o al tintado del papel mediante rotativa.

Taller de màgia i il·lusionisme

Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament de la ciutat de Badalona donen assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris. Ofereixen diferents activitats que donen suport en estratègies organitzatives, didàctiques i metodològiques per a l’assoliment de les competències bàsiques.

El Centre de Recursos Pedagògics ha organitzat, durant els mesos de febrer i març, el TALLER DE MÀGIA I IL·LUSIONISME. Aquesta formació està inclosa en el 18è Festival Internacional de Màgia XVIII Memorial Li-Chang i serà dirigida per Enric Magoo i Magic Sergio.

El que es pretén en els tallers és introduir al professorat dins de l’art de l’il·lusionisme, mitjançant demostracions teòriques i pràctiques. Els jocs de mans ajudaran a l’aprenentatge de les competències comunicatives, ja que els alumnes aprendran a expressar-se millor, així com a l’aprenentatge de les competències d’autonomia i iniciativa personal, de manera que els ajudarà a analitzar les situacions viscudes i a no posar limitacions a les seves capacitats.

Aquest és el contingut previst:

1r DIA
  • Benvinguda i explicació de què és la màgia (Il·lusionisme) i la seva aplicació a l’educació.
  • Història de la Màgia i explicació de les diferents especialitats.
  • Exemple de com aplicar els jocs de mans a l’aula! Per ensenyar una matèria concreta o per captar l’atenció dels nens per augmentar la pròpia confiança i estima personal.
  • Presentació i comunicació de jocs: Ensenyarem com presentar jocs de mans per aprendre a explicar millor tot el que volem i necessitem. La psicologia aplicada a la màgia.
Taller:
  • Paquet de cartes (Asos aparició rapida, rutina i remenar). Vaixell pirata. Pick-up. Bolígrafs tou i trencat. Anella cadena. Forat a la mà.
  • Les targetes Iguals, Les Cartes Mentals, Endevinació de Colors, Predicció 1098
2n DIA
  • Repàs jocs del taller anterior.
  • Presentació, confiança i preparació de jocs: Ensenyarem a treballar amb equip, a confiar amb els altres. Utilitzar elements quotidians per fer jocs de mans i fabricar-los.
Taller:
  • Cartes per endevinar amb ajudant ocult, n.9. Joc dels escuradents i els punts. Paperina desaparició de monedes. Vareta màgica.
  • Predicció 7, Endevinació països i animals, Les estrelles musicals.
3r DIA
  • Repàs jocs del taller anterior.
  • Presentació de jocs, ensenyarem matemàtiques indirectament gràcies a jocs de mans matemàtics. Potenciarem la presentació i bona exposició dels jocs.
Taller:
  • Joc del Dómino. Número màgic 34. Magiciència 15 cartes, Domino Personalitzat, Endevinació aniversari o Conill Màgic, Aparició Asos 3 paquets.
4r DIA
  • Repàs jocs del taller anterior.
  • Presentació de jocs d’agilitat: Ensenyarem a treballar les manualitats, l’agilitat dels dits i de les mans, psicomotricitat.
Taller:
  • Dos clips. Gomes elàstiques enllaçades i Houdini. Monedes, torniquete, moneda mocador paper!, moneda cara-cara i passa-passa a la taula. Cartes punts
5è DIA
  • Repàs jocs del taller anterior.
  • Presentació del llenguatge corporal: Ensenyarem a utilitzar el cos, la comunicació no verbal, l’expressivitat.
Taller:
  • Cordes (nus passa-passa) (nus mans agafares) (trencada i recomposta) (curta mitja i llarga). Nus amb una sola mà!
6è DIA
  • Repàs dels jocs del taller anterior.
  • Resum de tots els dies; Preparar les coses, perquè surtin bé, a tenir cura del material, a tenir respecta i educació vers als altres.
Taller:
  • Mocador fantasma i tallat i recompost
  • Com s’organitzen els màgics, on aprenen i dades d’interès general (botigues de màgia, etc.). Congressos Nacional i Congressos Internacionals ¿què es fa?
  • Les noves tecnologies i com aprendre màgia amb elles.

Llibre d’artista sobre Virginia Woolf

Proposta de llibre d’artista que ens permet fer el retrat d’un personatge endinsant-nos en els seus apunts, records, cartes, fotografies,...

En aquest cas em va agradar aprofundir en l’escriptora, feminista i editora Virginia Woolf, figura destacada en el Londres artístic de principis del segle xx.

Hi ha un treball de coneixement del personatge escollit, de la seva obra, la seva intimitat, les seves relacions i creences, i un esforç per reproduir-les en una recopilació de detalls que ens descriuen una persona i una època.

Material didàctic per a treballar el projecte “El Mercat”

L’APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES és una estratègia en la qual els estudiants s’enfronten a un tema que han de desenvolupar. En aquest cas, nens d’Educació Infantil 5 fan el projecte de “El mercat”, i per a aportar material que aquests puguin remenar, jugar, motivar-se… i aprendre, he creat un gran llibre acordió desplegable.

5 exercicis de mindfulness per a nens

Son muchos los beneficios que el Mindfulness proporciona a los niños:

  • Mejora el aprendizaje, la atención, la creatividad y el rendimiento académico.
  • Pueden concentrarse mejor e ignorar las distracciones.
  • Les ayuda a regular sus emociones, a encontrar la tranquilidad y el equilibrio cuando se sienten enfadados, angustiados, molestos…y a sentirse más seguros.
  • Aumenta la introspección, ven más claramente lo que sucede en su interior, en su exterior, en los demás y en su entorno.
  • Desarrollan la compasión y la amabilidad hacia si mismos y hacia los demás.
  • Mejora las habilidades prosociales como la paciencia, la empatía, la alegría por el bienestar de los demás o la ecuanimidad.

En esta ocasión quiero presentarte algunos ejercicios sencillos por si sientes curiosidad por el Mindfulness infantil y te apetece introducirte en su práctica con tus hijos o tus alumnos:

Dile al niño que vas a tocar una campana. Pídele que escuche atentamente el sonido y que levante las manos cuando ya no oiga nada, cuando el sonido haya desaparecido completamente.

El niño astronauta

Vais a jugar a ser astronautas que visitan otros planetas. Ofrécele una pieza de fruta (o cualquier otro alimento) y pídele que la describa con los 5 sentidos pues jamás habéis visto cosa igual: cómo es ese alimento, qué forma tiene, cual es su color, si pesa, si es blando o duro, si es suave o rasposo, si huele a algo, si hace algún sonido cuando lo masticas, si es dulce o salado, etc…

Tesoros en el camino

Intenta recordar 5 cosas que veas de camino al colegio, en un tramo de un viaje en coche, en la visita a un museo o en un simple paseo por la calle (un árbol, una animal, un edificio peculiar, unos niños jugando…).

¿Cómo son?, intenta percibir cada vez más cualidades de las cosas pero sin juzgar, sin decir si es bueno o malo, hermoso o feo, simplemente apreciando las características de lo que te rodea.

El parte meteorológico

Sentaos cómodamente, cerrad los ojos y tomaos un tiempo para descubrir cómo os sentis en este momento. ¿Qué tiempo está hacienda por dentro?.

Dile que observe si brilla el sol y se siente relajado, o si hay nubes y está a punto de caer un chaparrón, o quizá si hay una tormenta.

Pídele que observe de forma amable y curiosa el tiempo que hace por dentro e indícale que es simplemente lo que hay. Puede ser que en otro momento del día cambie, pero ahora es como es, y así está bien. Los estados de ánimo cambian como cambia el tiempo, pasan por si mismos.

Atentos y quietos como una rana

La rana es un animalito que puede dar grandes saltos pero también puede quedarse muy ranaquieta, observando todo lo que pasa a su alrededor pero sin reaccionar de inmediato, respirando con mucha calma.

Su tripa se hincha cuando entra el aire y se deshincha cuando sale el aire. Vamos a sentarnos y a respirar como la rana, así, la ranita no se cansa y no se deja arrastrar por todos los planes interesantes que se le pasan por la cabeza.

Durante un rato vamos a estar quietos como una rana, notando como la barriguita de abulta un poco y después se hunde otra vez.

Consejos para la práctica:

Constancia y paciencia: elige momentos fijos, por ejemplo 2 o 3 días a la semana, a la misma hora. Con unos 4 o 5 minutos es suficiente para los niños pequeños (de 4 o 5 años de edad) y entre 5 y 15 minutos los mayores.

Los resultados no siempre se dan de inmediato, es con la práctica regular como se observan los mayores beneficios.

Lugar: cuando se está aprendiendo es aconsejable buscar un lugar tranquilo en el que no haya interrupciones. Con el tiempo, se podrán hacer los ejercicios en espacios más bulliciosos.

Actitud: propón la práctica con una actitud lúdica, llena de humor y de aventura pero de forma relajada. Si el niño se resiste puedes acordar hacerlo en otro momento.

Repite algunos ejercicios que les sean especialmente atractivos o fáciles. Aunque el ejercicio sea el mismo, la experiencia personal puede cambiar en cada ocasión.

Participación: resulta muy motivador practicar con los niños, estar ahí con ellos, viviendo una experiencia compartida. No obstante, a algunos niños les gusta practicar también en solitario.

Aceptación, valorar el esfuerzo, con amabilidad. Hay días que uno se siente mejor y la práctica sale “redonda”; otros, uno está mas distraído, más tenso y aparecen más dificultades.

En todo caso hay que decirle al niño que se de cuenta de ello y que lo está haciendo bien, aceptando las cosas tal y como son en ese momento. “No juzguéis las experiencias de los niños, todas las experiencias están bien”.

Escúchales: pregúntales por la experiencia, pídeles que expresen sus sensaciones al terminar los ejercicios. Estas no son ni buenas ni malas, simplemente vivencias de cada momento. Si le apetece comentarlo bien y si no también.

 


FONT: https://evolucionconsciente.org

Al fresc, la tècnica d’un pintor del trecento

La Pintura al frec és un procediment de pintura mural emprat des de temps molt remots que ha permès que arribessin fins als nostres dies mostres de pintura minoica –com les del Palau de Cnossos a Creta– o romana –amb els frescos pompeians–, sense oblidar el llegat de l’art romànic a Catalunya. En aquesta tècnica els pigments s’apliquen barrejats amb aigua sobre un morter fresc i humit de calç i sorra. En assecar-se l’hidròxid de calci de la calç apagada, es produeix la carbonatació que aglutina els pigments.

La teoria de com realitzar pintura al fresc ens la trobem moltes vegades a la història de l’art, però l’ocasió de posar-la en pràctica no es troba sovint. N’he tingut l’oportunitat al Monestir de Pedralbes, a on es realitza el taller “Al fresc, la tècnica d’un pintor del trecento, per conèixer la tècnica emprada a les pintures murals de la capella de Sant Miquel.

Aquestes pintures van ser encarregades per l’abadessa Francesca ça Portella al pintor Ferrer Bassa l’any 1346. L’estudi previ a la restauració ha posat en relleu la singularitat d’aquesta obra, absolutament innovadora en el context de la Barcelona de l’època, pintada amb una tècnica mixta, al fresc i al sec, que incorpora en la seva execució una manera de fer procedent d’Itàlia.


FONT: http://monestirpedralbes.bcn.cat/es/actividades/visitas-talleres/al-fresco-técnica-de-un-pintor-del-trecento

 

 

 

Quan l’educació fa mal: mares tòxiques

Las madres tóxicas ofrecen un amor a sus hijos hostigante a la vez que inmaduro. Proyectan sobre ellos sus inseguridades para reafirmarse personalmente, y así, tener mayor control sobre sus vidas y sobre la de sus hijos.

Cuando hablamos de madres tóxicas, no obstante, cabe aclarar también que hay padres tóxicos y abuelos tóxicos. Las madres tóxicas son pilares en la educación de los niños que lejos de fomentar una madurez personal y una seguridad, anclan pesadas cadenas vetando por completo la independencia física y emocional de esa persona.

Ahora bien, cabe decir que el rol de la madre tiene casi siempre, un peso más intenso en la educación de los niños. Es ella quien establece ese vínculo de cuidado y afecto tan estrecho con ese recién nacido, que día a día, irá desprendiéndose de sus brazos para avanzar con seguridad por el mundo sabiéndose amado, teniendo siempre ese referente que le ha aportado un amor incondicional pero saludable, con el que madurar de modo inteligente.

1. ¿Qué hay detrás de la personalidad de las madres tóxicas?

Puede que nos llame la atención, pero detrás del comportamiento de una adre tóxica, está el amor. Ahora bien, todos sabemos que a la hora de hablar del amor, existen dos caras de una misma moneda: está esa dimensión capaz de propiciar el crecimiento personal de la persona, ya sea a  nivel de pareja o a nivel familiar, y a su vez, está también ese lado más tóxico donde se ejerce un amor egoísta e interesado, a veces hasta asfixiante, que puede ser completamente destructivo.

Lo preocupante, es que los familiares que despliegan las artimañas de la toxicidad, lo hacen hacia criaturas que están en pleno proceso de maduración personal, ahí donde debe asentarse su personalidad, su autoestima… Todo ello, irá esculpiendo en ellos grandes vacíos, grandes inseguridades en ocasiones insalvables. Veamos ahora qué dimensiones psicológicas perfilan a las madres tóxicas:

1. Personalidad insegura

En ocasiones, en una madre tóxica suele esconderse una clara falta de autoestima y autosuficiencia que les obliga a ver en sus hijos “esa tabla de salvación” a la cual modelar y controlar para tener siempre a su lado, para que cubran sus carencias.

2. Obsesión por el control

La necesidad que tienen las madres tóxicas por tener controlado cada aspecto de sus vidas, hace que acaben haciendo lo mismo en la vida de sus hijos. No son capaces de ver los límites. Para ellas, control es sinónimo de seguridad, de algo inmanente que no cambia, y lo que no cambia es bueno porque les hace sentir bien.

Lo complicado de esta dimensión es que las madres tóxicas suelen ejercer el control pensando que con ello, hacen el bien y que así demuestran amor por los demás. “Yo te hago la vida fácil controlando tus cosas para que seas feliz”, “Yo solo quiero lo mejor para ti, y por ello evito que puedas equivocarte”…

El control llevado a cabo desde la justificación del cariño, es el peor acto de la sobreprotección. Impedimos con ello que los niños sean autónomos, capaces y valientes. Y aún más, que aprendan de sus errores.

3. La proyección de los deseos incumplidos

“Quiero que consigas lo que yo no tuve”, “No quiero que caigas en mis mismos errores”, “Quiero que llegues a ser aquello que yo no puede conseguir”.

En ocasiones las madres tóxicas proyectan en sus hijos los deseos incumplidos de su propio pasado, sin preguntar si quiera qué es lo que ellos desean, sin darles opción a elegir, pensando que con ello, les demuestran un amor incondicional, cuando en realidad, es un falso amor. Un amor interesado.

¿Cómo enfrentarnos a una madre o a cualquier familiar “tóxico”?

Sé consciente de que debes romper el ciclo de la toxicidad. Has vivido durante mucho tiempo dentro de él, sabes las heridas que te ha dejado, sin embargo, ahora ya comprendes que necesitas abrir tus alas para ser tú mismo. Para ser feliz. Te va a costar, pero debes empezar a decir “No”, a poner en voz alta tus necesidades y a alzar tus propios muros, esos por los que nadie debe pasar.

Es tu madre, o es tu familia, los quieres y sabes que romper ese ciclo de toxicidad puede causar algún daño. En ocasiones, decir la verdad de lo que uno siente hace daño a los demás, pero es una necesidad vital. Se trata solo de marcar límites y dejar claro lo que permites o lo que no. No deseas causar daño alguno, debes dejarlo claro, al igual que debe quedar constancia de que tampoco tú quieres ser herido/a nunca más.

Reconoce la manipulación. Hay veces que es tan sutil, que no nos damos cuenta, así que atiende cualquier palabra, cualquier comportamiento. Y sobre todo, no caigas en las redes de la “victimización”, puesto que es un recurso fácil al cual suelen recurrir las personas tóxicas y las madres tóxicas. Alzarse como las más dolidas, las más heridas, cuando en realidad, al que han hecho daño es a ti. Tenlo siempre en cuenta.


FONT: https://lamenteesmaravillosa.com