Premi Pica d’Estats

Recordo que ja fa uns anys vaig guanyar un premi de la Diputació de Lleida per un article sobre la meva estimada Vall de Boí. Com a dissenyadora i maquetadora de la revista del Centre Excursionista de Catalunya em vaig animar a escriure sobre un lloc tan especial per a mi… i vaig tenir una sorpresa inesperada… que vam anar a celebrar a Lleida.

ARTICLE GUANYADOR DEL XIX PREMI PICA D’ESTATS DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA AL MILLOR TREBALL DE PREMSA ESPECIALITZADA EN VIATGES I TURISME, AMB UNA DOTACIÓ DE 6.000 EUROS: “El romànic a la Vall de Boí”, treball de Mireia Ibáñez Xifra publicat a la revista Muntanya CEC al febrer del 2007. El reportatge ens endinsa en el patrimoni romànic de la Vall de Boí, incidint en el seu origen, història i trets artístics, i clou amb un acurat itinerari que recorre els temples més destacats de la zona.

JURAT: Josep Cuní, Lluís Foix, Antonio Franco, Ramon Mesull, Mariano Palacín, Jordi Pérez.

Muntanya 869 – El romànic de la Vall de Boí

Premi Pica 1

Premi Pica 2

Les falles de Boí, la festa del foc

Al món rural les festes populars estan íntimament lligada als cicles agraris i solars. Arrencar el foc, símbol del sol, de la muntanya i baixar-lo cap al poble serveix per purificar els camps i els boscos, purificar la població i preservar-la dels mals esperits.

La festa del foc o baixada de falles es segueix any darrere any a la vall de Boí. Després de 32 anys anant a Boí no podia ser que mai hagués baixat falles i aquest any vaig fer un cop de cap i em vaig animar a acompanyar als que cada any compleixen orgullosament amb la tradició.

02

Per als qui no coneixeu la baixada de falles, aquí us en faig cinc cèntims.

Abans de córrer les falles, s’hauran hagut de preparar els “faros”, amb arbres drets en una zona alta i allunyada del poble que s’encendrà el dia de la baixada formant una gran foguera i des d’on baixaran tots els fallaires, fent cremar la seva falla per iniciar després el seu descens cap al poble.

Imprescindible dur una falla, que s’elabora amb anterioritat a la festa, amb fusta de pi que tingui teia, subjecta a un pal de freix o d’avellaner amb filferros i puntes a manera de torxa.

La nit de la baixada de les falles es puja fins al “faro”, en fer-se fosc. Abans de baixar el grup de fallaires berena al costat del faro, encara sense encendre.

En acabar i a l’hora prevista, s’encén el “faro” i tot seguit les falles, i es comença a baixar, caminant el primer tram pendent i seguidament es comença a córrer fins a arribar al poble. Allí els músics toquen la tonada de les falles, es recorren els carrers i finalment es llancen en una foguera.

01

05

07

08

09

10

11

13

15

1718

19