Llegenda Sant Jordi

Il·lustracions que he realitzat per a teatralitzar la llegenda de Sant Jordi. Els diferents elements actuen per capes que es van canviant, superposant-se per a compondre les escenes amb el propòsit de transmetre informació de la història.

Fa molt de temps, dalt d’una muntanya hi havia un poble emmurallat…

…que era devastat per un drac ferotge i terrible.

El monstre atacava els ramats i les persones, enverinava l’aire amb el seu alè i per tota la contrada hi planava el terror.

La gent del poble es va reunir per pensar una manera de lliurar- se del drac.

HOME — Hem de sortir a caçar-lo.
DONA — I si l’enverinem?
NOI — Li hem de parar una trampa…
HOME — I qui serà capaç de fer-ho?
VEUS EN GRUP — Jo no! Jo no! Jo no!

Ningú no s’atrevia a enfrontar-s’hi. I de lluny es va sentir un gruny terrible i la veu del Drac que deia:

DRAC — Vull que em doneu una donzella, i us deixaré tranquils a tota la resta!

Tota la gent va quedar esgarrifada!

DONA — El drac ens vol prendre una donzella!!!

Tots molt espantats es van posar a discutir.

HOME — No, això no ho podem fer!
DONA — Com hauríem de decidir qui li donem? Impossible!
NOI — Podríem fer-ho a sorts…

I en aquell moment va entrar una noia, la filla del rei.

PRINCESA — Quedeu-vos tranquils, jo m’ofereixo voluntària. Tinc moltes riqueses i molts encants i segur que alguna cosa faré per vèncer el drac.
REI. — De cap manera!

La princesa va insistir tant que per fi el rei, afligit i adolorit, hi va estar d’acord.

I així fou com la jove donzella sortí de la muralla per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat.

Però quan ja es veia la fumera que treia el drac per la boca, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall, es va presentar.

La donzella se’l mirà i l’advertí:

PRINCESA — Fugiu! Fugiu ràpidament d’aquí, noble cavaller! D’un moment a l’altre apareixerà la bèstia i us devorarà.
SANT JORDI — No patiu jove donzella. He vingut expressament, desde molt lluny, per protegir-vos a vós i alliberar el vostre poble d’aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, de cop i volta, va sortir la fera davant l’horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa lluita…fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, i va deixar malferida la terrible bèstia. Finalment, caigué de cap a terra i deixà de treure foc i de respirar, era morta.

Allà mateix sorgí un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai.

El jove cavaller va tallar una rosa i la va oferir a la princesa. Tots dos junts es van dirigir cap el poble triomfants, on tothom els va aclamar.

Posted in Sin categoría and tagged , , , .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *