Al fresc, la tècnica d’un pintor del trecento

La Pintura al frec és un procediment de pintura mural emprat des de temps molt remots que ha permès que arribessin fins als nostres dies mostres de pintura minoica –com les del Palau de Cnossos a Creta– o romana –amb els frescos pompeians–, sense oblidar el llegat de l’art romànic a Catalunya. En aquesta tècnica els pigments s’apliquen barrejats amb aigua sobre un morter fresc i humit de calç i sorra. En assecar-se l’hidròxid de calci de la calç apagada, es produeix la carbonatació que aglutina els pigments.

La teoria de com realitzar pintura al fresc ens la trobem moltes vegades a la història de l’art, però l’ocasió de posar-la en pràctica no es troba sovint. N’he tingut l’oportunitat al Monestir de Pedralbes, a on es realitza el taller “Al fresc, la tècnica d’un pintor del trecento, per conèixer la tècnica emprada a les pintures murals de la capella de Sant Miquel.

Aquestes pintures van ser encarregades per l’abadessa Francesca ça Portella al pintor Ferrer Bassa l’any 1346. L’estudi previ a la restauració ha posat en relleu la singularitat d’aquesta obra, absolutament innovadora en el context de la Barcelona de l’època, pintada amb una tècnica mixta, al fresc i al sec, que incorpora en la seva execució una manera de fer procedent d’Itàlia.


FONT: http://monestirpedralbes.bcn.cat/es/actividades/visitas-talleres/al-fresco-técnica-de-un-pintor-del-trecento

 

 

 

Exposició Renoir entre mujeres a Barcelona

demian

Fins al mes de gener a Barcelona podem gaudir d’un recorregut per l’obra de Auguste Renoir a través de la interpretació que va fer de la dona durant la seva vida, protagonistes del seu particular univers artístic.

El recorregut inclou 60 peces que arriben de les col·leccions dels museus d’Orsay i de l’Orangerie. L’obra protagonista de l’exposició és Bal du Moulin de la Galette (1876). Mostra l’ambient relaxat d’un lloc popular a on s’anava a berenar i ballar, a Montmartre.

Aquest quadre fa molts anys que és especial per a mi. No només per l’atractiu que té tota obra impressionista. La raó és que una part de l’obra -la parella masculina de la dreta del quadre- apareixia a la coberta d’un llibre que em va impressionar molt a l’adolescència: Demian, de Hermann Hesse.

Demian relata el pas de la infantesa a la maduresa del protagonista. Una novel·la autobiogràfica, de l’estil que a la història de la literatura es denomina “novel·la de formació”, d’evolució espiritual en els difícils anys de creixement.

Darrere de Demian van anar altres llibres de Herman Hesse i el vaig recomanar posteriorment al meu germà i a altres amics que també anaven arribant a l’adolescència. També per ells va ser una lectura especial que va arribar en el moment adequat.

Són anys de descobriments, de sensacions, de experiències que marquen.

 

Exposició Renoir entre mujeres
Fundación Mapfre

 

le_moulin_de_la_galette

Els clics celebren 40 anys

playmobil1

La família de l’Oest.

Fa poc més d’un mes, a una petita ciutat d’Alemanya, Braunschweig, em vaig trobar amb el paradís de les criatures. Una exposició celebrava els 40 anys dels “CLICS” amb milers de clics recreaven escenaris de tots els universos possibles.

Els clics estan en el record de la meva infància. Hores i hores construint i creant. Aquest any he aprofitat per regalar els primers clics a la meva filla, després de veure-la com gaudia amb els que encara es conserven a casa dels meus pares. Poques joguines es mantenen durant tants anys i són tan completes per a desenvolupar la imaginació dels nens.

No tenen colzes, ni genolls, ni nas. Però és igual: les figures de Playmobil, els clics, i els seus escenaris, són unes de les joguines més recognoscibles de les últimes quatre dècades. Quatre exactes: la marca alemanya va complir els 40 anys el 2014.

El naixement dels Clics també està involucrat el petroli. El Playmobil té el seu origen a Alemanya en una empresa anomenada Geobra Brandstätter fundada el 1876 i que, entre altres coses, a mitjan segle XX fabricava joguines de plàstic. Pressionat per la crisi del petroli dels anys 70, el llavors gerent de l’empresa, Horst Brandstätter, es va veure obligat a crear una joguina la fabricació de la qual precisés menys matèria primera. Va sol·licitar al seu cap de desenvolupament, Hans Beck, la creació d’un nou univers de joc. Brandstätter pensava sobretot en vehicles i escenaris, però Beck va posar al centre a les figures. Els primers models de Playmobil es van presentar a la Fira de la Joguina de Nuremberg de 1974. Amb poc èxit: només es va interessar un majorista holandès.

playmobil1974

Les primeres figures de Playmobil.

Des de llavors, la marca ha crescut i les seves caixes blaves s’han convertit en un record de la infància per a molts de nosaltres. Aquests són alguns de les dades que expliquen per què quan veiem un clic se’ns escapa una llàgrima nostàlgica.

1. El fundador de la juguetera, Horst Brandstätter, no volia que les figures portessin armes. Ni tan sols volia pistoles per a les figures de l’Oest. Va haver de cedir després de rebre cartes de pares i nens queixant-se i va accedir al fet que els vaquers portessin pistoles i els pirates, espases. No hi ha moltes més concessions bèl·liques, encara que els fans han demanat tancs.

2. Els primers personatges i temàtiques que es van incloure van ser cavallers, indis i obrers. Actualment hi ha més de 30 universos diferents, incloent Future Planet, Dracs, City Life, Fades, Pirates, Castell de Princeses, Agents Secrets i Dinosaures. Aquesta àmplia oferta ajuda al fet que Playmobil sigui una marca unisex: el 55% del seu públic són nens i el 45%, nenes.

3. Les figures mesuren 7,5 centímetres i des de la seva creació, totes les mesures són idèntiques. És a dir, un nen d’avui dia pot combinar sense dificultat figures, accessoris i escenaris seus amb els de els seus pares quan eren nens.

4. És a dir, la mesura del cap, de les mans i de les cames és la mateixa des de 1974, per la qual cosa els clics de qualsevol època es poden intercanviar barrets, subjectar accessoris i col·locar-se sobre plataformes sense importar ni la col·lecció ni l’any.

5. Cada figura es compon de 7 peces. Totes les referències del catàleg (figures, vehicles i escenaris) sumen unes 25.000 peces diferents en 198 colors diferents.

6. Sense colzes ni genolls, això sí. Les cames es mouen juntes per mantenir l’estabilitat. També conserven (oh) el mateix somriure des del seu primer disseny.

7. Les figures són molt senzilles. No tenen nas. Ni dits. Aquesta senzillesa té com a objectiu estimular la imaginació del nen i fer compatibles els mons de joc, per exemple, enfrontant a un pirata amb un dinosaure.

8. Encara que les mesures de les figures no han canviat, sí s’ha modificat parcialment el disseny. Per exemple, totes les figures tenien el mateix tall de pèl, aquest serrell punxegut tan característic, però actualment hi ha un total de 374 models de caps diferents, incloent 839 cares i 69 barbes. És a dir, 21 milions de combinacions.

playmobil3

Els cavallers de Playmobil, ordenats cronològicament d’esquerra a dreta.

Playmobil-trabajadores-de-la-construcción-antes-y-ahora

L’evolució d’un obrer, abans i ara.

9. Així mateix, la col·lecció introduïda per al mundial de futbol de 2006 permetia que es mogués una cama cap a enrere per poder xutar la pilota. És, probablement, el canvi més radical que han sofert els clics des de la seva creació.

10. Més canvis: el 1976 apareixen les primeres figures femenines. El 1981, nens i nenes, de 5,5 centímetres d’alt. El 1982, les mans són giratòries. El 1987 i 1988 apareixen noves formes, com a peus descalços, a més de nous dissenys de sabates, jaquetes, armilles i faldilles.

11. Des de 1974, s’han fabricat 2.700 milions de figures. Si totes s’agafessin de la mà, donarien la volta al món 3,4 vegades.

12. Actualment es fabriquen 100 milions de clics a l’any, tots a la planta que l’empresa té a Malta. Això són 3,2 clics cada segon. En canvi, només neixen 2,6 persones per segon. És a dir, arribarà el dia en el qual els clics superin en nombre a la humanitat.

13. La joguina estrella és, com no, el Vaixell Pirata. L’empresa ha fabricat més de 16 milions d’unitats d’aquesta joguina que s’ha anat actualitzant.

playmobil2

El vaixell pirata de Playmobil: 16 milions venuts.

14. L’empresa no només fabrica joguines. També fa tests. Sí, tests: tot el plàstic sobrant de figures i escenaris es recicla i s’aprofita en la construcció dels tests Òliba. Aquests productes sumen al voltant del 10% dels ingressos del grup.

15. Playmobil té tota la seva producció a Europa. La fàbrica més gran és la de Dietenhofen (Alemanya), amb més d’1.500 empleats (Playmobil empra a un total de 4.000 persones). Aquí es preparen cada dia 65.000 de les famoses caixes blaves. La juguetera també fabrica a Selb (també Alemanya), Malta (on es fabriquen les figures), República Txeca i Espanya.

16. Famosa va ser l’encarregada de la fabricació i venda de Playmobil a Espanya i Portugal. Ho va fer dos anys més tard de la seva aparició al seu país natal, és a dir, a partir de 1976. Va ser precisament Famosa la que va encunyar el terme “Els clics de Famobil” (els alemanys els cridaven “klickys”). També existien les “clack”, que eren les figures femenines, però el terme no va quallar. Van revolucionar ràpidament el sector de les joguines el que va donar lloc a nombroses còpies com els Airgam boys, gairebé idèntics als Playmobil, però 1 cm més alts.

17. El 2013, el grup Brandstätter va batre rècord de vendes, amb una facturació de 612 milions d’euros i més de 60 milions de joguines venudes.

18. Playmobil no cotitza a borsa. Ni ho farà mai. A mitjan dècada dels 90, l’actual propietari, Horst Brandstätter, va posar al capdavant de l’empresa a una fundació per garantir que, després de la seva mort, la societat serà gestionada seguint els seus principis, que inclouen no sortir a borsa. Brandstätter no vol que l’empresa es planifiqui a curt termini, pensant en els resultats trimestrals, ni dependre d’accionistes que no tenen per què saber gens ni de la companyia ni del sector.

19. Un altre punt important per a la fundació: Playmobil no fabrica joguines llicenciades, és a dir, amb personatges de sèries i còmics. L’objectiu és no dependre de modes temporals.

20. Encara que no hi ha joguines llicenciades, sí hi ha hagut edicions especials, com un Elvis Presley, una Sissi, l’Oncle Sam, el pintor Dürer i l’emperador Otto el Gran, entre uns altres.

 


FONT: www.verne.elpais.com

 

Les millors visites virtuales a museus

A veces no es necesario trasladarse físicamente a un lugar para poder visitarlo. Gracias a las visitas virtuales es posible visitar museos, sitios de interés educativo y múltiples escenarios desde el ordenador. 

En Madrid, reúne más de 7 siglos de Historia del Arte y en su catálogo cuenta con Obras Maestras de la pintura. La visita virtual se divide por plantas: se inicia en la segunda planta con las obras más antiguas en colección permanente, continúa en la colección permanente de la planta primera y termina en la planta baja con obras del siglo XX.
Es uno de los museos más populares de Madrid (en 2014 recibió 156.000 visitas), y además de las obras del propio Sorolla, expone un gran número de objetos que poseyó el autor: esculturas, con obras de Rodin, Pedro de Mena o Mariano Benlliure; restos arqueológicos, con esculturas romanas y obras andalusíes; cerámica; y pinturas de José de Ribera, Aureliano de Beruete, Benlliure, Fortuny…
Ofrece acceso a los espacios más interesantes del Museo. Se trata de recorridos tridimensionales que permiten una gran libertad de movimientos y que no requieren la descarga de ningún plug-in para poder visualizarse. En concreto, la primera de las visitas virtuales es la del Real Gabinete de Historia Natural, que traslada al Real Gabinete de Carlos III, con la gran diversidad de rocas, fósiles, insectos moluscos, peces, anfibios, reptiles, aves, mamíferos… que se han conservado en sus colecciones. La segunda es la de la exposición “Minerales, fósiles y evolución humana”, que muestra un viaje a través de la historia de la Tierra.
Esta visita virtual forma parte de la exposición dedicada al artista en el Museo del Prado. Es un vídeo on line que puede pausarse para interactuar con diferentes objetos, aunque no permite desplazarse libremente por la sala. Se completa con comentarios del comisario, una guía, actividades o información general.
Este museo se encuentra en el antiguo del Convento de Caballeros de Calatrava, anexo a la Sinagoga del Tránsito en Toledo. Muestra aspectos de la historia, religión y las costumbres de la época judía, y también de los sefardíes.
Con sede en el Palacio de Carlos V, edificio del Renacimiento anexo a la Alhambra, este museo es la pinacoteca más importante de la ciudad, con colecciones formadas mayormente por pinturas y esculturas, desde el siglo XV hasta el XX. Desde su versión virtual se puede visitar tanto el interior como el exterior, seleccionando de un menú desplegable las salas de forma directa. Además, cuenta con un plano para saber la localización exacta.
La joya de Gaudí puede visitarse sin ir a Barcelona. Gracias a este tour, se pueden descubrir todos los rincones de la obra modernista, llena de alusiones a la madre naturaleza. Se puede navegar por salas (planta noble, azotea, fresquera) e incluso comprar entradas directamente.
El edificio en el que se reúne la cámara alta se puede visitar tanto por dentro como por fuera. De cada uno de sus espacios, salas, obras y monumentos aparece una descripción detallada con su historia, uso, funciones y algunas curiosidades
El templo de Debod estaba situado al sur de Egipto, su construcción se inició a comienzos del siglo II a.C., y en 1968 se trasladó a Madrid: hoy en día es uno de los pocos testimonios arquitectónicos egipcios que pueden verse completos fuera de Egipto. Desde su versión on line se puede acceder a cada uno de sus espacios, que se completan con curiosidades históricas.
El ayuntamiento de Salamanca permite visitar todos los rincones de la ciudad desde su página web al atardecer: el puente romano, la catedral nueva, la catedral vieja, el claustro de San Esteban, la clerecía y la casa de las Conchas, el convento de San Esteban, la plaza Anaya, la plaza Mayor, la universidad…
La capilla más famosa del Palacio Apostólico de la Ciudad del Vaticano es mundialmente conocida por la obra de Miguel Ángel y, gracias al Museo Vaticano, se puede visitar desde el ordenador. Desde este se abre una aplicación en la que explorar cada rincón de la sala. 
Este proyecto de divulgación histórica de la Obra Social ”la Caixa” permite conocer la vida cotidiana de los habitantes de una ciudad del Imperio Romano. Es una exposición que invita a pasear por una calle y visitar una domus durante el año 79 d. C. La exposición es itinerante pero, si no está en tu ciudad o no puedes ir, también tienes la posibilidad de acceder desde su web.
Auschwitz
El museo del holocausto acaba de estrenar un recorrido virtual de 360 grados en el que cada persona puede seguir su propio recorrido y visitar las estancias en las que hace 70 años murieron miles de judíos. Las fotografías panorámicas se acompañan de información histórica, relatos de testigos oculares y descripciones de los lugares.
Catedral de Córdoba
Para ver cada habitación de la catedral de la ciudad andaluza. Además de explorar las salas y desplazarte por ellas a tu ritmo, es posible navegar a través de un mapa con la planta del monumento, que marca e identifica las diferentes estancias por su nombre, y también señala el punto exacto en el que te encuentras.

No hace falta viajar hasta París para conocer un poco más sobre historia egipcia, o visitar algunos de los rincones más emblemáticos del famoso museo. Lo interesante es que desde el apartado de tours on line se puede seleccionar qué ver. Por ahora la oferta no es muy amplia (antiguedades egipcias, los restos de los cimientos del Louvre y la Galería de Apolo), pero irá aumentando progresivamente.

 


FONT: Educación 3.0