Gimcana a Boí

Per sant Joan es celebra la Festa Major a Boí i, per a entretenir als nanos, he realitzat una gimcana pel poble. Amb l’ajuda de Ramon de Guasch, hem creat pistes per a dirigir-nos a unes cases concretes a on trobar preguntes que s’han de respondre. Es tracta de fer relacionar els nens, que aquests es relacionin amb la gent de Boí, i que descobrim curiositats relacionades amb el poble.

Per si algú que ens visiti vol passar una estona. Aquí teniu el joc.

La sortida és a la plaça del riu, a on trobareu la 1ª pista.

PISTA 1 – Reben a molta gent a les seves habitacions, encara que la casa d’origen està en ruïnes.
Quin és l’origen del nom de la plaça del Treio?

PISTA 2 – Edifici que es va començar a construir al segle XI, i està dedicat al nostre padró sant Joan.
Hi ha la representació mural d’una escena a on es lapida a un sant. ¿Quin és el nom d’aquest sant a qui li tiren pedres?

PISTA 3 – Aquesta casa està al costat del cobert i la font de Calet.
Quan es celebra la festa xica de Boí?

PISTA 4 – L’hort més ben cuidat del poble pertany a aquesta casa.
A quin mes de l’any es recullen les nous?

PISTA 5 – Aquesta casa també es podria anomenar “la casa dels petits”.
De quina fusta es fan les falles?

PISTA 6 – Aquesta casa té un pas elevat sobre el carrer per a connectar l’antic paller amb l’antiga quadra.
Com es diu el riu que passa per Boí?

PISTA 7 – Aquesta casa porta el nom d’un ofici que trobem a totes les escoles.
Qui és la persona més vella del poble?

PISTA 8 – Un lloc amb parets de roca, que molts recorden i enyoren… a on viu la nostra nova alcaldessa.
A on està col·locat el monument al fallaire?

PISTA 9 – L’aigua és molt important a la vall. Si no et surt de l’aixeta perquè tens un problema, ja et vindran d’aquesta casa per a arreglar-ho.
Quin és el nom de la font més coneguda de Caldes?

PISTA 10 – Aquesta casa està tocant a una roca que porta el nom de la família.
A quina alçada acostumen a viure els isards?

PISTA 11 – Aquesta casa potser és l’última abans d’arribar a la plaça Miquelons.
Quan i a on se celebre sant Nicolau?

PISTA 12 – Una casa amb balcó de fusta i vista al com de Callís.
Quins bolets són els més trobats per sant Joan?

PISTA 13 – Aquesta casa també es podria dir “botiga”.
Quines cases encara conserven bestiar a Boí?

PISTA 14 – La plaça a on es juga el gran torneig de bitlles porta el nom d’aquesta casa.
Com és la marca d’orella i la marca de pega pel bestiar d’aquesta casa?

PISTA 15 – L’última… preguntar al jugador de bitlles més veterà (la gimcana es realitza durant el torneig de bitlles que es practica cada any per sant Joan).
Com es diu el lloc a on es fa el faro, des d’on es baixen les falles?

Aquí teniu un mapa del poble, amb el nom de les cases, que us pot ajudar.

RESPOSTES:

PISTA 1 – Hotel Pey.
La plaça del Treio és l’entrada al poble de Boí. Aquí trobàvem el castell, les muralles i l’església romànica de Sant Joan, que demostren que la població va mantenir la seva importància durant l’època medieval.
L’origen del nom de la plaça del Treio es troba en la relació amb el llatí Trivium “tres camins” i que ens fa pensar en Boí com un nus de camins importants ja en època romana.
Una segona explicació sembla estar en el fet que a aquesta plaça arribava el bestiar de la muntanya i es triava per cases.

PISTA 2 – Església de sant Joan.
L’església de sant Joan destaca pel conjunt de pintures murals que es van trobar decorant l’interior de les naus. Una de les escenes més representatives de la decoració mural de Boí és la Lapidació de sant Esteve. També hi ha representacions de Joglars o Bestiari.

PISTA 3 – Ca de Torres.
La festa xica de Boí –o festa d’hivern– se celebre per sant Valentí, el 14 de febrer.

PISTA 4 – Ca de Marco.
A Boí hi ha alguns noguers a finques privades, els seus fruits són molt esperats. Durant els primers dies d’octubre podem iniciar la recollida de les nous.

PISTA 5 – Ca de Xic.
La tradicional baixada de Falles de Boí es realitza la nit de Sant Joan. És imprescindible dur una falla, que s’elabora amb anterioritat a la festa, amb fusta de pi negre que tingui teia, subjecta a un pal de freix o d’avellaner amb filferros i puntes a manera de torxa. 
La nit de la baixada de les falles es puja fins el “faro”, en fer-se fosc. Abans de baixar el grup de fallaires berena al costat del faro, encara sense encendre.
En acabar i a l’hora prevista, s’encén el “faro” i tot seguit les falles, i es comença a baixar, caminant el primer tram pendent i seguidament es comença a córrer fins arribar al poble. Es recorren els carrers i finalment es llancen en una foguera.

PISTA 6 – Ca de Martí.
El riu Sant Martí és un afluent del Noguera de Tor que passa per Boí, i en el seu curs forma la petita vall de Sant Martí.
Neix en els estanys (llacs) del Pessó, a 2.492 msnm, al peu dels pics del mateix nom. Fa un recorregut de 8 km i desemboca en el riu Noguera de Tor, prop d’Erill la Vall.
També cal fer menció al pont medieval sobre el riu de Sant Martí al seu pas per Boí.

PISTA 7 – Ca de Mestre.
La persona més vella de Boí és Maria dels Guardes.
Els padrins de Boí són una gran font d’històries i coneixements del poble, i una gran companyia. 

PISTA 8 – Ca de Ferrer.
El monument al fallaire va ser realitzat per Joan Franco, de ca de Ferrer, i l’any 2018 es va situar al Tossal del Sabater. Des d’aquest tossal surten els fallaires mitjans, durant la baixada de falles de Sant Joan.

PISTA 9 – Ca d’Escudé.
La font més coneguda de Caldes de Boí és la font del Bou, per la seva comercialització. Però potser la més valorada és la font de la Tartera.
El balneari de Caldes de Boí se situa a 1.500 metros d’altitud. Abraça 24 hectàrees de superfície, amb una vasta extensió de jardins on trobem els 37 brolladors d’aigües mineromedicinals de composicions i temperatures diferents, que van dels 4 °C fins als 56 °C.
Aquestes aigües tenen les característiques següents: mineralització dèbil, alcalines, clorurades, sulfatades, fluorades, sòdiques, blanes, fredes i hipertermals.
Destaquem la Font del Bou per ser l’única font que es comercialitza com a Aigua de Boí. La seva alta proporció en silici elimina l’acumulació de greixos i residus, depurant l’organisme. És una aigua diürètica, pura i digestiva, recomanada pel seu baix contingut en calci i per a evitar la formació de càlculs i cristalls al ronyó. Té una temperatura de 36 °C.
La Font de la Tartera és molt apreciada per les seves propietats dèrmiques. El nom de la tartera és degut al fet que sorgia a la superfície d’entre les pedres, a una temperatura de 44,6 °C.

PISTA 10 – Ca de Cosan.
L’isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica) és un bòvid freqüent a l’alta muntanya dels Pirineus. Durant l’estiu pugen als cims més alts i durant l’hivern baixen fins a la vora dels boscos. Es troben entre els 400 i els 2.800 m d’altitud.
L’isard és un mamífer d’aspecte semblant a la cabra que fa uns 70-85 cm d’altura i uns 100-130 cm de llargada. Pesa entre 30 i 50 kg. Té la pell recoberta de pèls de color marró groguenc, amb una ratlla més fosca a l’esquena i una franja més clara als costats del coll. El cap és allargat amb una ampla línia fosca que va des dels ulls fins a la boca.
Té dues banyes petites i primes, amb la punta corbada cap enrere; el mascle les té més gruixudes i més tancades en forma de ganxo.
Les potes són fortes i acaben en unes peülles molt dures que li permeten enfilar-se per les roques amb facilitat. La cua és curta.
El Parc Nacional d’Aigüestortes constitueix la representació més genuïna de l’alta muntanya i és únic per la majestuositat dels seus paisatges i per la riquesa de la flora i la fauna que acull. El parc està sembrat d’avets i boscos de pi negre centenaris i el reguen gairebé 200 estanys d’alta de muntanya, on troben refugi l’isard, el gall fer, la marmota i el mític trencalòs.

PISTA 11 – Ca de Sília.
Sant Nicolau és una romeria que es celebre el primer diumenge de juliol. Els habitants de Boí es reuneixen a l’ermita de Sant Nicolau, situada a 1.668 m d’altitud, a l’entrada del Parc d’Aigüestortes. Posteriorment fan un dinar al costat de l’estany Llebreta.

PISTA 12 – Ca de Simona.
Segons les pluges de la primavera, i en funció de les zones, es troben amb més o menys abundància els primers bolets de l’any.
La zona de la Ribagorça és una de les millors del Pirineu pel que fa a la producció de moixernons. Les carreretes són els altres bolets més apreciats a la primavera i als voltants de sant Joan.

PISTA 13 – Ca de Tenda.
Les cases de Boí que conserven ramaderia bovina són: Ca de Tenda, Ca de Guasch, Ca de Sília, Ca de Pey i Ca de Casos. Totes elles són explotacions ecològiques.
Durant l’hivern el ramat es manté a la granja. A l’estiu, els prats subalpins del Parc Nacional d’Aigüestortes acullen els ramats que migren a aquestes zones de pastura a on les temperatures són més baixes i la pastura més abundant i tendra.
Ca de Cosan i Ca de Guasch es dediquen a la ramaderia ovina i de bestiar cabriu.

PISTA 14 – Ca de Guasch.
La marca d’orella és el senyal propi de cada casa per a reconèixer el bestiar de les diferents ramaderies. La marca d’orella de Ca de Guasch és una doble forqueta. La marca de pega que representa a aquesta casa és una G –de Guasch–.

PISTA 15 – Plaça de Guasch.
Abans de córrer les falles de sant Joan es preparen els “faros“, amb arbres drets formant una gran foguera. Es situa a una zona alta i allunyada del poble anomenada “el clotet d’Escudé“. El faro s’encén la nit de la baixada i des d’allà baixen els fallaires, fent cremar la seva falla per iniciar el descens cap al poble.

La percussió corporal com a recurs pedagògic

Molt motiva en descobrir el taller de PERCUSSIÓ CORPORAL, tractada com a recurs en l’àmbit de l’educació. A càrrec de José Manuel Bernal i Helena Patricio i emmarcat en les III JORNADES VALLDEMIA INNOVA – ARTÀSTIC! per a la innovació pedagògica.

Les sessions són eminentment pràctiques i tots els exercicis i activitats estan sistematitzats amb una seqüenciació en estructures constants i regulars. La música és el llenguatge amb el qual ens expressarem, crearem i sentirem durant tot el procés d’aprenentatge.

  • La percussió corporal com a mitjà d’expressió.
  • L’abordatge psicosocial de la percussió corporal, que permet augmentar la capacitat d’aprenentatge dels estudiants, així com la seva autoestima i nivell d’autorealització.
  • La percussió com a eines que facilita l’aparició de processos sensorials, cognitius i emocionals.
  • La percussió corporal per a treballar la creativitat, la improvisació i el llenguatge rítmic, fent ús del potencial estètic i pedagògic dels processos d’aprenentatge amb un abordatge psicosocial.
  • Emprar diferents recursos sonors i musicals, i promoure experiències creatives que enllacen els interessos de les persones amb les seves capacitats tant físiques com intel·lectuals.
  • La percussió corporal com a interessant recurs per a potenciar la cohesió de grup.

Com a referència, el treball de Santi Serratosa.

El Kamishibai

Kamishibai és una forma molt popular, des de fa segles, d’explicar contes al Japó. El seu origen està als temples budistes del segle XII, a on els monjos utilitzaven emaki (pergamins amb imatges i textos) per a combinar històries amb un fons moral dirigides a una audiència majoritàriament analfabetes. Aquesta forma d’explicar històries es va mantenir durant segles però és reconeguda sobretot pel seu renaixement entre els anys 1920 a 1940, per a resistir la crisi de la depressió.

Els kamishibai Gaito (explicacontes) es podien trobar a les cantonades amb un Butai (teatre portàtil) sobre les seves bicicletes. Això permetia que els kamishibai Gaito guanyessin uns quants diners venent dolços.

Cap a l’any 1931 hi havia prop de 2.000 intèrprets del Kamishibai a les cantonades de Tòquio. I l’any 1950 hi havia 50.000 intèrprets a tot Japó, la majoria eren persones que havien perdut la feina per la guerra i buscaven una manera de sobreviure. Després de l’aparició de la TV, que es va popularitzar l’any 1957, el kamishibai va desaparèixer ràpidament dels carrers.

Actualment el públic acostuma a ser infantil i és molt utilitzat com a recurs didàctic. La manera de presentar les històries, que va més enllà d’una simple lectura,és un recurs ideal per a recuperar la tradició d’explicar contes. Ajuda a aconseguir un efecte màgic i de concentració al voltant del conte, i desperta la imaginació i la fantasia. Fomenta el gust per la lectura, l’escriptura, la il·lustració i la interpretació.

La representació comença quan el kamishibai Gaito toca el Hyoshigi, un instrument japonès fet amb dos peces de fusta o bambú units amb una corda. La sessió comença quan el públic diu kamishibai o kaishi shimasu (que comenci el kaishi).

Recursos a l’aula

Selecció de recursos que ajuden a la relaxació, activació, consciència, observació, cohesió de grup,… Alguns d’ells van relacionats amb la temàtica de Visual i plàstica que es treballa a classe.

ACTITUD

Música per a la relaxació:

Llistes de reproducció amb música i so que pot acompanyar a sessions de relaxació.
https://www.youtube.com/channel/UCdMNE5tkTs7LlZZRF85gDJQ/playlists?view=50&sort=dd&shelf_id=6

Llista de reproducció de dansa, amb la companyia Mal Pelo.

https://vimeo.com/user3077011

Percussió corporal per a la cohesió de grup:

Llista de reproducció de Santi Serratosa:
https://www.youtube.com/user/SantiSerratosaSSM

Música per a practicar Percussió corporal a classe:
Txarango, Quan tot s’enlaira: https://youtu.be/ozaZ5826SjY
Txarango, Quan calla la ciutat: https://www.youtube.com/watch?v=4_NeLk75_sI

Confiança en l’adolescència:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=10&v=VO7R4t3DC-0

L’OBSERVACIÓ

La papallona de l’Austin:

Aquesta és la història de l’Austin, un nen de 6 anys que, inspirat en un projecte de ciències sobre papallones va decidir fer el seu propi dibuix d’una papallona tigre. El treball consistia a dibuixar aquesta papallona des d’una perspectiva científica.
Però no podem oblidar que l’Austin només tenia 6 anys. Pel que, no és d’estranyar que el seu treball no complís les expectatives, perquè era realment difícil. Però tot i això, la resta de companys de l’aula, lluny de riure’s i burlar-se d’ell, comencen a fer-li aportacions i suggeriments perquè, amb cada nou intent, millori el resultat final. I així és com Austin, a poc a poc, aconsegueix realitzar un dibuix de la papallona tigre a la perfecció.

Què podem aprendre d’aquesta història?
El primer de tot, aquesta és una història de superació. Austin podia haver abandonat al primer intent i, no obstant això, persisteix en el seu propòsit fins que aconsegueix el seu objectiu.
D’altra banda, aquest èxit és possible gràcies a la col·laboració dels seus companys de classe, ja que l’encert de les seves aportacions li han fet veure a Austin com podia anar millorant el seu dibuix.
A més, quan ell segueix les seves indicacions aconsegueix també que els seus companys sentin que les seves opinions són importants i se’ls té en compte. Alhora que ells, valoraran l’esforç realitzat per Austin per a aconseguir el que s’ha proposat.
I, per descomptat, una de les lliçons més importants que podem aprendre d’aquesta història és que, per a arribar a la perfecció i a l’excel·lència, se’ls ha de donar l’oportunitat als alumnes de créixer i millorar amb cada intent. I que, per a això, valors com l’empatia, l’escolta activa i la col·laboració dels altres són imprescindibles.
Aquest és un gran model de crítica constructiva per a persones de totes les edats i és que “si camines, només arribaràs més de pressa; però si camines acompanyat, arribaràs més lluny”.


IMPULSAR EL DEBAT

Curtmetratge L’altre parell:

Curt guardonat en el festival de curtmetratges d’Egipte titulat L’altre parell i dirigit per Sarah Rozik. Es tracta d’una inspiradora història basada en una lliçó relacionada amb les memòries de Gandhi. En ella, s’aprofundeix sobre la importància de la generositat i sobre el valor dels petits gestos.

A la història sobre el tren i les sabates de Gandhi, relata com aquest anava a agafar un tren amb el seu amic, però es van trobar amb un problema: no tenien diners. Així que van decidir pujar-se a un tren de mercaderies quan aquest es posés en marxa. De sobte, van veure com arrencava el tren i van començar a córrer cap a ell per a poder pujar d’un salt. Just al saltar, a Gandhi li va caure una de les seves sabates, però el tren ja anava massa ràpid com per a baixar, agafar la sabata i tornar-se a pujar.

Així que, Gandhi va tirar l’altra sabata. Al seu amic, aquest fet, li va semblar sorprenent i li va preguntar: Per què has fet això? I que Gandhi va respondre: a mi, aquesta sabata sola no em serveix de res, quan arribem a destinació hauré de fer-me amb un altre parell. A més, a la persona que trobi la sabata que em va caure, aquesta sabata sola no li servirà de res. Així, almenys, algú es trobarà amb un parell de sabates i li seran de gran utilitat.

Un curt basat en aquesta idea que, sens dubte, ens convida a reflexionar sobre aquesta societat tan egoista i materialista en la qual se’ns ensenya a créixer sense conviure.

Director: Sarah Rozik · Guió: Mohammed Maher · Repartiment: Ali Rozik, Omar Rozik

Per què mirar el quadre si el puc veure quan vulgui en el mòbil:

Alguns comentaris apareguts online a partir de la foto:

  • El truco consiste en sacar una foto en el momento correcto y así hacer una “crítica super profunda a la nueva generación y la sociedad capitalista en la que vivimos”.
  • ¿No se te ha ocurrido que quizá ya lo han visto y están esperando al profesor? ¿O que simplemente no les interesa el arte? Igual es que la gente es rara por no tirarse 3 horas mirando el mismo cuadro.
  • ¿Y quién te dice que están mirando el cuadro o que estén allí por propia voluntad?
  • Oh wow, no les gusta un cuadro. Seguro que tampoco les gusta la música clásica ni la literatura universal. Y encima con el móvil eh… qué vergüenza de juventud.
  • Claro, a vuestra edad cuando os llevaban a un museo le explicabais vosotros la complejidad de las obras a la peña.
  • No me extraña que no quieran ver ese cuadro de la Ronda Nocturna, cuando se ha demostrado hace poco que el cuadro ha sido retocado y oscurecido. En realidad la escena ocurre de día. Sin duda se tratan de estudiantes de historia del arte muy bien versados en el tema.
  • Es un solo cuadro en una sala de espera ¿En serio quieres que se la pasen 1 hora viendo el cuadro?
  • Este no era el caso donde el museo contaba con una App que hacia la visita guiada interactiva?Y que en ciertos cuadros había actividades en dicha app?
  • Entonces no sabes mirar una obra de arte. No se trata solo de ver la imagen, sino tambien los colores, sombras e incluso las marcas del pincel.
  • El arte es subjetivo…Está muy bien que los que disfrutan este tipo de arte vayan a los museos a aprender y enriquecerse, pero no se puede pretender que todo el mundo lo haga, y mucho menos despreciarlo por ello (no tú, el cartel).
  • He visto juegos y imágenes creadas por ordenador (por poner un ejemplo) que son absurdamente bellos, y no se les da el mismo valor que a un cuadro. Que pasa, que el arte solo es arte si está en un museo? Sólo cuesta trabajo hacer un cuadro y el resto no, y por eso tiene más mérito una cosa que otra?
  • Exactamente. Se trata de una foto sacada de contexto, los chavales están viendo la App del Rijksmuseum después de haber atendido a la explicación de los guías…Desde luego, a la gente le encanta echarse las manos a la cabeza con cualquier tontería.

Internet nos trajo cosas muy buenas pero también cosas muy malas.

Curtmetratge L’aïllament en la tecnologia:

El curtmetratge retrata com la gent s’aïlla en la tecnologia, i s’obliden d’una de les millors coses de la vida, la convivència humana.

FIGURA HUMANA

Dansa del coreògraf Tarek Aïtmeddour:

Música i coreografia d’entrada a la classe i situar-se a lloc. Començar a treballar des de la calma i la reflexió.

Música i coreografia d’activació i treball de cohesió de grup.
– Es necessita espai per moure’s, i estar en silenci, només amb música.
– S’han de moure en l’espai i ballar individualment, improvisant segons la música.
– Mentre es balla, has de mirar als ulls a les persones amb les quals et creues i mantenir un somriure.
– En acabar la música, s’ha d’abraçar al company que tens al costat en aquell moment. Mantenint el silenci.

EL MÓN DEL LLIBRE

Exemples d’il·lustració destinats a la realització d’un conte, del programa Una mà de contes:

Les aventures d’un bigoti

El Petit avet

Millor que millor

Robofutbol

El gegant egoista

CULTURA ARTÍSTICA

Documentals sobre Història de l’art universal:

Llista de reproducció amb 10 capítols de les diferents etapes artístiques.
https://www.youtube.com/watch?v=I7gIIby02aw&list=PLTT1a5PRo8yJyXFx-tC7RpQaUsIFf-xg9&index=2&t=1236s

Documentals sobre Obres mestres:

Llista de reproducció MegaArte sobre temes d’art, i sobretot, explicació d’obres mestres concretes.
https://www.youtube.com/playlist?list=PLeF7oKZk194zFVoJ4A_KeH-M2q3oiO1AY

Material per a treballar el ROMÀNIC – Sant Climent de Taüll:

La Vall de Boí. Mil anys d’art romànic, dossier educatiu del Centre del Romànic de la Vall de Boí
El dossier educatiu pretén donar suport a l’estudi i interpretació de l’art romànic per a tot aquell que vulgui conèixer el sentit i significat d’aquest art fascinant.


Mapping Sant Climent de Taüll
Les pintures romàniques de l’esglèsia de Sant Climent de Taüll (declarades patrimoni mundial per la UNESCO), una de les joies més importants del romànic català tenen una innovadora presentació a travès d’un video mapping que recrea els frescs originals dins l’absis major i el presbiteri de la nau central. La pintura original data del segle XII i actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona, MNAC.
L’objectiu d’aquest mapping és restituir virtual i digitalment les pintures originals en el seu lloc d’origen, l’església de Sant Climent de Taüll, i també reproduir el conjunt pictòric complert tal com era l’any 1123. La presentació audiovisual ajuda el visitant a entendre la tècnica pictòrica dels frescos romànics i alhora descobreix les diferents representacions iconogràfiques que composen aquesta pintura mural d’alta càrrega artística i religiosa.

Les pintures de l’Apocalipsi. La iconografia cristiana d’època romànica, d’Educaixa
L’objectiu principal de la càpsula és fer entendre el conjunt complet de les pintures murals, i es planteja de la manera següent:
1. Identificar, en primer lloc, que el programa iconogràfic és cristià, i que els personatges i les escenes estan extrets de fonts bíbliques.
2. Entendre, en segon lloc, que l’espai de l’absis és simbòlic, i que es divideix en tres registres.
3. Finalment, observar i comprendre els dos aspectes anteriors en la distribució, jeràrquica en el contingut i simètrica en la forma.

Las claves del románico: Vall de Boí i Vall d’Aran, documental de TVE
A la vall de Boí l’ingent nombre d’esglésies romàniques, molt influïdes per les fórmules lombardas, destaquen per les seves altes torres-campanar i, sobretot, per les pintures murals conservades en el Museu Nacional d’Art Romànic de Catalunya.

La iconografia romànica, una pel·lícula medieval, d’EduCaixa
El vídeo presenta “la pel·lícula del romànic”, que fa referència a l’espectacle visual que suposava entrar a una església romànica durant l’Edat Mitjana. El recurs desgrana alguns dels simbolismes de la iconografia romànica.

La tècnica pictòrica del fresc. El procés de realització de les pintures murals, d’EduCaixa
Explica quina va ser la tècnica pictòrica que es va utilitzar. Primer se centra a mostrar tot el procés, consistent en cinc passes importants que, sovint, resten invisibles en l’obra acabada. En segon lloc, es fixa sobretot en els materials específics que es van utilitzar. Finalment, presenta una altratècnica de l’època: la pintura al tremp.

Els ulls de Taüll, del programa Una mà de contes

Documental de MegaArte amb la descripció de l’àbsis
https://www.youtube.com/watch?v=dwz1YzPynUY&list=PLeF7oKZk194zFVoJ4A_KeH-M2q3oiO1AY&index=31&t=131s

DIBUIX TÈCNIC

PDD Profesor de Dibujo:

Canal a on trobar vídeos, sobre geometria plana i sistemes de representació.

https://www.youtube.com/channel/UCPxyQNxXpw1WKncwKTABvTg

CULTURA ARTÍSTICA

Descobrir l’estil artístic:

TÈCNIQUES

Tipografia:

¿Qué es la tipografía?

Fuentes y tipo de letra

La anatomía de la tipografía

Terminología del tipo

Reglas de la tipografía

Combinaciones tipográficas

Encontrar tipografías

Importancia de la tipografía

Tipografías: Creación del proceso de impresión, desde la elección de la tipografía en tipos móviles, su colocación o al tintado del papel mediante rotativa.

Taller de màgia i il·lusionisme

Els Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament de la ciutat de Badalona donen assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris. Ofereixen diferents activitats que donen suport en estratègies organitzatives, didàctiques i metodològiques per a l’assoliment de les competències bàsiques.

El Centre de Recursos Pedagògics ha organitzat, durant els mesos de febrer i març, el TALLER DE MÀGIA I IL·LUSIONISME. Aquesta formació està inclosa en el 18è Festival Internacional de Màgia XVIII Memorial Li-Chang i serà dirigida per Enric Magoo i Magic Sergio.

El que es pretén en els tallers és introduir al professorat dins de l’art de l’il·lusionisme, mitjançant demostracions teòriques i pràctiques. Els jocs de mans ajudaran a l’aprenentatge de les competències comunicatives, ja que els alumnes aprendran a expressar-se millor, així com a l’aprenentatge de les competències d’autonomia i iniciativa personal, de manera que els ajudarà a analitzar les situacions viscudes i a no posar limitacions a les seves capacitats.

Aquest és el contingut previst:

1r DIA
  • Benvinguda i explicació de què és la màgia (Il·lusionisme) i la seva aplicació a l’educació.
  • Història de la Màgia i explicació de les diferents especialitats.
  • Exemple de com aplicar els jocs de mans a l’aula! Per ensenyar una matèria concreta o per captar l’atenció dels nens per augmentar la pròpia confiança i estima personal.
  • Presentació i comunicació de jocs: Ensenyarem com presentar jocs de mans per aprendre a explicar millor tot el que volem i necessitem. La psicologia aplicada a la màgia.
Taller:
  • Paquet de cartes (Asos aparició rapida, rutina i remenar). Vaixell pirata. Pick-up. Bolígrafs tou i trencat. Anella cadena. Forat a la mà.
  • Les targetes Iguals, Les Cartes Mentals, Endevinació de Colors, Predicció 1098
2n DIA
  • Repàs jocs del taller anterior.
  • Presentació, confiança i preparació de jocs: Ensenyarem a treballar amb equip, a confiar amb els altres. Utilitzar elements quotidians per fer jocs de mans i fabricar-los.
Taller:
  • Cartes per endevinar amb ajudant ocult, n.9. Joc dels escuradents i els punts. Paperina desaparició de monedes. Vareta màgica.
  • Predicció 7, Endevinació països i animals, Les estrelles musicals.
3r DIA
  • Repàs jocs del taller anterior.
  • Presentació de jocs, ensenyarem matemàtiques indirectament gràcies a jocs de mans matemàtics. Potenciarem la presentació i bona exposició dels jocs.
Taller:
  • Joc del Dómino. Número màgic 34. Magiciència 15 cartes, Domino Personalitzat, Endevinació aniversari o Conill Màgic, Aparició Asos 3 paquets.
4r DIA
  • Repàs jocs del taller anterior.
  • Presentació de jocs d’agilitat: Ensenyarem a treballar les manualitats, l’agilitat dels dits i de les mans, psicomotricitat.
Taller:
  • Dos clips. Gomes elàstiques enllaçades i Houdini. Monedes, torniquete, moneda mocador paper!, moneda cara-cara i passa-passa a la taula. Cartes punts
5è DIA
  • Repàs jocs del taller anterior.
  • Presentació del llenguatge corporal: Ensenyarem a utilitzar el cos, la comunicació no verbal, l’expressivitat.
Taller:
  • Cordes (nus passa-passa) (nus mans agafares) (trencada i recomposta) (curta mitja i llarga). Nus amb una sola mà!
6è DIA
  • Repàs dels jocs del taller anterior.
  • Resum de tots els dies; Preparar les coses, perquè surtin bé, a tenir cura del material, a tenir respecta i educació vers als altres.
Taller:
  • Mocador fantasma i tallat i recompost
  • Com s’organitzen els màgics, on aprenen i dades d’interès general (botigues de màgia, etc.). Congressos Nacional i Congressos Internacionals ¿què es fa?
  • Les noves tecnologies i com aprendre màgia amb elles.

 

IONA: Llibretes de dibuix

Nous dissenys per a les llibretes de dibuix o àlbums de format 26 cm x 22,5 cm. Destinades tant a adults com a nens.

He utilitzat diferents acabats de coberta: paper kraft amb estampat geomètric realitzat a l’Índia, teles japoneses, paper de fons blanc amb estampat de rodones en diferents colors imprès a Anglaterra, i repetint amb un dels meus preferits: l’elegant paper que sembla fusta.

https://www.etsy.com/es/shop/ionabooksandalbums

IONA: Àlbums amb teles japoneses

Nous àlbums de IONA realitzats amb teles japoneses de cotó 100%.

Els dissenys d’aquestes teles són majoritàriament clàssics de la cultura japonesa. Tant els motius geomètrics, com els estampats florals japonesos inspirats en els dissenys dels quimonos tradicionals i en la flora del Japó. De fet algunes flors són especialment reverenciades pels japonesos, com en el cas de Sakura (flor del cirerer).

Les atrevides combinacions de colors caracteritzen a aquests estampats, que encara així mantenen sempre una harmonia estètica.

Aquests àlbums tenen un format de 25 x 25 cm o 25 x 29 cm, i els plecs de tripa estan lligats al llom en un atractiu estil italià d’enquadernació.

https://www.etsy.com/es/shop/ionabooksandalbums

IONA: Àlbums amb aplicacions de feltre

Aquesta és una col·lecció creada fa temps, però he incorporat nous formats.

Els àlbums estan enquadernats amb tela d’acabat natural. Hi ha una aplicació cosida de feltre gris d’un simpàtic vaixell. Colors suaus i apropiats per a recollir les fotografies d’un delicat nadó.

www.etsy.com/es/shop/ionabooksandalbums

I més llibretes de dibuix, amb noves teles japoneses.

Llibre d’artista sobre Virginia Woolf

Proposta de llibre d’artista que ens permet fer el retrat d’un personatge endinsant-nos en els seus apunts, records, cartes, fotografies,...

En aquest cas em va agradar aprofundir en l’escriptora, feminista i editora Virginia Woolf, figura destacada en el Londres artístic de principis del segle xx.

Hi ha un treball de coneixement del personatge escollit, de la seva obra, la seva intimitat, les seves relacions i creences, i un esforç per reproduir-les en una recopilació de detalls que ens descriuen una persona i una època.