He recordat la impressió que em van produir les fotografies d’Alex Webb quan el vaig conèixer fa uns any i m’ha agradat tornar a fer una mirada al seu treball.

Realment, Alex Webb, no necessita molta presentació per tots aquells que estan dins del món de la fotografia, i especialment de la fotografia documental i fotografia de carrer. Webb ha aconseguit un enorme prestigi amb el seu domini de la llum i el color, documentant diferents racons del món amb imatges complexes, plenes de vida, on es palpa la tensió.

La fotografia de Webb és fàcil de definir, té un estil propi molt marcat: un extraordinari ús de la llum i el color, amb forts contrastos en escenes complexes, plenes d’elements en diferents plànols que es juxtaposen, però en les quals s’aprecia el seu domini en la composició per donar-li un ordre harmònic a aquest aparent caos.

Captura imatges plenes de vida, de força, que expliquen una història, sovint repleta de rostres i personatges que formen un mosaic que descriu el lloc. Perquè la seva fotografia busca reflectir el seu caràcter humanista interessat especialment en la desigualtat.