Humor en els codis de barres

Hi va haver uns anys en els quals convivia amb centenars de codis de barres. Anys de revistes i catàlegs editorials.
Avorrida de la seva monotonia, un dia vaig decidir fer créixer flors dels seus talls en un fulletó que presentava llibres de floricultura.
…i he vist que molta gent ha experimental amb els codis de barres posant-li una mica d’humor.

A partir d’aquesta curiositat, he creat un nou tauler a Pinterest a on anar recopilant el que em vagi trobant:
https://es.pinterest.com/mireiaibanez/codis-de-barres/

codis_de_barres1codis_de_barres2codis_de_barres3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

IONA: Noves creacions d’enquadernació

Us presento les meves noves creacions d’enquadernació:

Funda per a llibreta de 16,5 x 23 cm fàcil d’adaptar per a qualsevol format DIN-A5.
Hi ha 2 models. Una primera opció combinant tela negra amb un paper estampat amb acabat de fusta que queda impressionant. Una segona versió amb paper americà d’estampat retro amb motius de cuina, que podria ser ideal com a receptari.

117_fundas_llibretas_2483Àlbum de mides 26 x 30 cm amb un paper que mostra el mapa il·lustrat de la ciutat de Tokyo. Està combinat amb tela blanca al llom. Simplicitat i actualitat.
Enquadernat a l’estil italià amb plecs de paper cosits al llom.

118_album-papel-kyoto_2498

Petita enquadernació de 17,5 x 17 cm amb diferents acabats de paper o tela que conté una targeta i un sobre. Detall per a utilitzar en celebracions o regals.

115_card_with_envelope

Petit àlbum que mesura 17,5 x 24,5 cm realitzat amb tela de fil en color blanc trencat combinat amb un llom de tela negra. A la coberta hi ha un estampat amb segell de goma amb l’agraïment “Thank you” dirigit a la persona a qui es regala.
A l’interior paper de qualitat per escriure unes paraules o incloure fotografies.
Natural i autèntic.

116_thanks_album_2464

 

Ho podeu trobar a la meva botiga on-line

www.etsy.com/es/shop/ionabooksandalbums

Disseny a l’escola

Exemples de material gràfic realitzat per a l’Escola Pia Luz Casanova.

CARTELL Casal d'estiu

 

FACEBOOK 1 Casal d'estiu   FACEBOOK 2 Casal d'estiu

 

CARTELL Portes Obertes-A3

 

TRÍPTIC Mediació

 

Logo AMPA

 

FOLLETO Extraescolars

 

CARTELL esport

Els clics celebren 40 anys

playmobil1

La família de l’Oest.

Fa poc més d’un mes, a una petita ciutat d’Alemanya, Braunschweig, em vaig trobar amb el paradís de les criatures. Una exposició celebrava els 40 anys dels “CLICS” amb milers de clics recreaven escenaris de tots els universos possibles.

Els clics estan en el record de la meva infància. Hores i hores construint i creant. Aquest any he aprofitat per regalar els primers clics a la meva filla, després de veure-la com gaudia amb els que encara es conserven a casa dels meus pares. Poques joguines es mantenen durant tants anys i són tan completes per a desenvolupar la imaginació dels nens.

No tenen colzes, ni genolls, ni nas. Però és igual: les figures de Playmobil, els clics, i els seus escenaris, són unes de les joguines més recognoscibles de les últimes quatre dècades. Quatre exactes: la marca alemanya va complir els 40 anys el 2014.

El naixement dels Clics també està involucrat el petroli. El Playmobil té el seu origen a Alemanya en una empresa anomenada Geobra Brandstätter fundada el 1876 i que, entre altres coses, a mitjan segle XX fabricava joguines de plàstic. Pressionat per la crisi del petroli dels anys 70, el llavors gerent de l’empresa, Horst Brandstätter, es va veure obligat a crear una joguina la fabricació de la qual precisés menys matèria primera. Va sol·licitar al seu cap de desenvolupament, Hans Beck, la creació d’un nou univers de joc. Brandstätter pensava sobretot en vehicles i escenaris, però Beck va posar al centre a les figures. Els primers models de Playmobil es van presentar a la Fira de la Joguina de Nuremberg de 1974. Amb poc èxit: només es va interessar un majorista holandès.

playmobil1974

Les primeres figures de Playmobil.

Des de llavors, la marca ha crescut i les seves caixes blaves s’han convertit en un record de la infància per a molts de nosaltres. Aquests són alguns de les dades que expliquen per què quan veiem un clic se’ns escapa una llàgrima nostàlgica.

1. El fundador de la juguetera, Horst Brandstätter, no volia que les figures portessin armes. Ni tan sols volia pistoles per a les figures de l’Oest. Va haver de cedir després de rebre cartes de pares i nens queixant-se i va accedir al fet que els vaquers portessin pistoles i els pirates, espases. No hi ha moltes més concessions bèl·liques, encara que els fans han demanat tancs.

2. Els primers personatges i temàtiques que es van incloure van ser cavallers, indis i obrers. Actualment hi ha més de 30 universos diferents, incloent Future Planet, Dracs, City Life, Fades, Pirates, Castell de Princeses, Agents Secrets i Dinosaures. Aquesta àmplia oferta ajuda al fet que Playmobil sigui una marca unisex: el 55% del seu públic són nens i el 45%, nenes.

3. Les figures mesuren 7,5 centímetres i des de la seva creació, totes les mesures són idèntiques. És a dir, un nen d’avui dia pot combinar sense dificultat figures, accessoris i escenaris seus amb els de els seus pares quan eren nens.

4. És a dir, la mesura del cap, de les mans i de les cames és la mateixa des de 1974, per la qual cosa els clics de qualsevol època es poden intercanviar barrets, subjectar accessoris i col·locar-se sobre plataformes sense importar ni la col·lecció ni l’any.

5. Cada figura es compon de 7 peces. Totes les referències del catàleg (figures, vehicles i escenaris) sumen unes 25.000 peces diferents en 198 colors diferents.

6. Sense colzes ni genolls, això sí. Les cames es mouen juntes per mantenir l’estabilitat. També conserven (oh) el mateix somriure des del seu primer disseny.

7. Les figures són molt senzilles. No tenen nas. Ni dits. Aquesta senzillesa té com a objectiu estimular la imaginació del nen i fer compatibles els mons de joc, per exemple, enfrontant a un pirata amb un dinosaure.

8. Encara que les mesures de les figures no han canviat, sí s’ha modificat parcialment el disseny. Per exemple, totes les figures tenien el mateix tall de pèl, aquest serrell punxegut tan característic, però actualment hi ha un total de 374 models de caps diferents, incloent 839 cares i 69 barbes. És a dir, 21 milions de combinacions.

playmobil3

Els cavallers de Playmobil, ordenats cronològicament d’esquerra a dreta.

Playmobil-trabajadores-de-la-construcción-antes-y-ahora

L’evolució d’un obrer, abans i ara.

9. Així mateix, la col·lecció introduïda per al mundial de futbol de 2006 permetia que es mogués una cama cap a enrere per poder xutar la pilota. És, probablement, el canvi més radical que han sofert els clics des de la seva creació.

10. Més canvis: el 1976 apareixen les primeres figures femenines. El 1981, nens i nenes, de 5,5 centímetres d’alt. El 1982, les mans són giratòries. El 1987 i 1988 apareixen noves formes, com a peus descalços, a més de nous dissenys de sabates, jaquetes, armilles i faldilles.

11. Des de 1974, s’han fabricat 2.700 milions de figures. Si totes s’agafessin de la mà, donarien la volta al món 3,4 vegades.

12. Actualment es fabriquen 100 milions de clics a l’any, tots a la planta que l’empresa té a Malta. Això són 3,2 clics cada segon. En canvi, només neixen 2,6 persones per segon. És a dir, arribarà el dia en el qual els clics superin en nombre a la humanitat.

13. La joguina estrella és, com no, el Vaixell Pirata. L’empresa ha fabricat més de 16 milions d’unitats d’aquesta joguina que s’ha anat actualitzant.

playmobil2

El vaixell pirata de Playmobil: 16 milions venuts.

14. L’empresa no només fabrica joguines. També fa tests. Sí, tests: tot el plàstic sobrant de figures i escenaris es recicla i s’aprofita en la construcció dels tests Òliba. Aquests productes sumen al voltant del 10% dels ingressos del grup.

15. Playmobil té tota la seva producció a Europa. La fàbrica més gran és la de Dietenhofen (Alemanya), amb més d’1.500 empleats (Playmobil empra a un total de 4.000 persones). Aquí es preparen cada dia 65.000 de les famoses caixes blaves. La juguetera també fabrica a Selb (també Alemanya), Malta (on es fabriquen les figures), República Txeca i Espanya.

16. Famosa va ser l’encarregada de la fabricació i venda de Playmobil a Espanya i Portugal. Ho va fer dos anys més tard de la seva aparició al seu país natal, és a dir, a partir de 1976. Va ser precisament Famosa la que va encunyar el terme “Els clics de Famobil” (els alemanys els cridaven “klickys”). També existien les “clack”, que eren les figures femenines, però el terme no va quallar. Van revolucionar ràpidament el sector de les joguines el que va donar lloc a nombroses còpies com els Airgam boys, gairebé idèntics als Playmobil, però 1 cm més alts.

17. El 2013, el grup Brandstätter va batre rècord de vendes, amb una facturació de 612 milions d’euros i més de 60 milions de joguines venudes.

18. Playmobil no cotitza a borsa. Ni ho farà mai. A mitjan dècada dels 90, l’actual propietari, Horst Brandstätter, va posar al capdavant de l’empresa a una fundació per garantir que, després de la seva mort, la societat serà gestionada seguint els seus principis, que inclouen no sortir a borsa. Brandstätter no vol que l’empresa es planifiqui a curt termini, pensant en els resultats trimestrals, ni dependre d’accionistes que no tenen per què saber gens ni de la companyia ni del sector.

19. Un altre punt important per a la fundació: Playmobil no fabrica joguines llicenciades, és a dir, amb personatges de sèries i còmics. L’objectiu és no dependre de modes temporals.

20. Encara que no hi ha joguines llicenciades, sí hi ha hagut edicions especials, com un Elvis Presley, una Sissi, l’Oncle Sam, el pintor Dürer i l’emperador Otto el Gran, entre uns altres.

 


FONT: www.verne.elpais.com

 

L’Ampelmännchen de Berlín

AmpelmannchenAquests dies he estat a Berlín i he recordat la figura de l’Ampelmännchen, la figura típica dels semàfors en els passos de vianants del Berlín Est o part soviètica.

L’Ampelmännchen va ser creat el 1961 per Karl Peglau. Els primers semàfors de vianants van ser instal·lats als anys 50 i molts països van fer els seus propis dissenys, que finalment s’unificarien en un estàndard comú. El tràfic també augmentava ràpidament al Berlín Oriental i Peglau, que treballava com a psicòleg en el servei de transports i comunicacions de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA), va començar a preocupar-se pels vianants. Peglau tenia clar que el senyal de tràfic havia d’agradar i s’havia d’entendre perquè li fessin cas, a més a més d’altres qüestions.

El 13 d’octubre de 1961, Karl Peglau va presentar la seva figura de l’homenet del barret amb una aparença de proporcions bastant infantils en el Ministeri de Transports de la RDA. Però no va ser fins a vuit anys després que es va acabar amb tota la burocràcia i es van poder veure els primers semàfors. Des de llavors va aconseguir molta popularitat i fins a la caiguda del mur l’any 1989 ningú pensava que l’homenet desapareixeria.

Ampelmannchen2Després de la unificació hi va haver intents d’estandaritzar tots els semàfors del país, però mai es va aconseguir. Des de 1994 es van anar retirant molts semàfors orientals per a ser substituïts pels occidentals, però l’any 1995 van començar les campanyes de solidaritat amb el Ampelmännchen, reivindicant que era part de la cultura de l’Alemanya Oriental. Va ser el dissenyador gràfic Markus Heckhausen el que va convertir una figura que considerava simpàtica i característica en un objecte de culte i un senyal identificatiu de Berlín. L’Ampelmännchen es va convertir en una mena de mascota del moviment nostàlgic de l’era comunista conegut com a Ostalgie.

Les protestes van tenir èxit i el 1997 es van tornar a col·locar molts dels antics semàfors que havien sigut retirats, i no només al Berlín Oriental sinó també a la part de Berlín Occidental. Per als alemanys orientals és un símbol contra la liquidació de la identitat.

Ara es troben Ampelmännchen per tot arreu. El 1996 naixia la primera tenda del Ampelmännchen i s’ha convertit en un símbol de la ciutat de Berlín.

6 Llocs web per Crear Infografies Gratis

Hoy en día una de las técnicas gráficas que más tirón tiene en la red son las infografías. Tanto si trabajas en negocios online como si quieres dar valor añadido a tus trabajos presentándolos de una manera accesible y visual deberías plantearte el uso de infografías.

Las infografías propiamente dichas son representaciones gráficas de texto escrito mediante imágenes, descripciones y narraciones. El objetivo de toda buena infografía es transmitir información de la manera más clara y visual.

 

Un ejemplo de una buena infografía

Por este motivo, y porque una buena infografía puede atraer la mirada de numerosos curiosos o posibles clientes que de otra forma no se fijarían en tu mensaje, no son pocas las webs y negocios que se sirven de esta herramienta informativa para cautivar a su público objetivo. Si una buena infografía es atractiva lograrás que se fijen en ti.

Muchas webs han decidido orientar su modelo de negocio hacia esta agradable representación visual de los datos, y en la actualidad puedes encontrar numerosos sitios desde los que poder crear tus propias infografías de una manera sencilla y accesible. En los sitios que mostramos a continuación podrás crear tus propias infografías de forma gratuita, ¿Quieres saber un poco más?

 

Visme (visme.co):

Permite crear infografías, presentaciones y banners, con una gran biblioteca de medios a tu disposición. Como parte negativa indicar que te obliga a poner el logo de Visme, pero se trata de una gran herramienta.

Infografía-02

 

Canva (canva.com):

Buena herramienta para crear infografías, muy fácil de usar. Tiene un montón de plantillas y una gran galería de imágenes.

Infografía-03

 

Visual.ly:

Es una plataforma que permite crear infografías, con una gran comunidad online.

Infografía-05

 

Vizualize (vizualize.me):

Permite hacer currículos a modo de infografía. Ésta herramienta online permite a la gente expresar sus logros profesionales de una manera visual y atractiva. Muy recomendable.

Infografía-06

 

Easel.ly:

Herramienta online gratuita para creación de infografías sencillas pero muy customizables. Puedes trabajar con formas simples, textos y colores.

Infografía-07

 

Piktochart (http://piktochart.com/):

Permite realizar infografías online con colores, imágenes y figuras. La versión gratuita solo da acceso a 3 plantillas, pero son totalmente personalizables.

Infografía-08

 


FONT: http://www.scoop.it

Convertir publicacions en llibres electrònics des dels seus canals RSS

En Internet podemos encontrarnos con multitud de publicaciones de diferentes temáticas que igual nos gustaría coleccionar y disfrutar más detenidamente. En este sentido, podemos tratar de obtener sus respectivos canales RSS y convertirlos en libros electrónicos, permitiéndonos disfrutar de sus contenidos en cualquier momento, desde cualquier dispositivo que permita leer archivos de libros electrónicos, y sin necesidad de estar conectados a Internet.

Es por ello que os pasamos a ofrecer tres sencillas opciones que permiten convertir las publicaciones favoritas en libros electrónicos:

Bloxp:

bloxp
Bloxp es una sencilla solución completamente gratuita que permite la creación de libros electrónicos partiendo de los canales RSS de las publicaciones favoritas.

Los archivos resultantes serán tanto en ePub como en Mobi, según queramos. Bloxp obtiene hasta 250 entradas publicadas de cada canal RSS para crear el contenido del libro electrónico, con el formato adecuado listo para una lectura clara y agradable. Podemos optar por usar sus funciones simples o concretar más a través de sus opciones avanzadas.

PDF eBook Creator:

PDFeBookCreator
PDF Ebook Creator es otra sencilla herramienta que permite generar libros electrónicos partiendo de los canales RSS de las publicaciones favoritas, aunque también permite generar libros electrónicos en base a una serie de palabras clave.

Los archivos resultantes son archivos PDF en los que se incluirán sólo tres entradas, aunque usando Access Key, su función de pago, se incluirán diez entradas del canal RSS o de las palabras clave establecidas.

News to eBook:

Newstoebook
Por último, hablamos de News to eBook, una sencilla solución que, al igual que Bloxp, nos permite generar libros electrónicos en formato ePub o Mobi en base a los canales RSS de las publicaciones favoritas.

De manera adicional, también nos permite vincular nuestras cuentas en Feedly para obtener nuestras suscripciones en formato de libro electrónico, eligiendo entre feeds, carpetas y listas de lecturas para la creación del libro electrónico.

 


FONT: http://wwwhatsnew.com

10 consells per a la creació d’un bon Portafoli

I have therefore compiled a list essential and useful tips (I hope!) that can help you churn out that killer portfolio. As a side note, this list was generated while I was teaching students, at the local polytechnic, techniques on how to improve their portfolios.

  1. A portfolio is a story about you
    A lot people say a portfolio is a selling tool. I fully agree. But a portfolio is more than that. If you think of your portfolio as a sales tool, you tend to just focus on execution skills or how many pieces of software you can use. A portfolio should instead tell an engaging story about you. It should show, through your projects, where you are in design, your passions, your goals, and your strengths. A good way to start your portfolio story is to have a 2-sentence summary about who and what you are all about.
  2. Have an intro page
    This might be a no brainer, but a well-designed introduction page sets the tonality of your portfolio presentation. Many designers just have a title page at the start that says: “Jack’s portfolio.” That’s not good enough. Expanding from the first point you need to share a little about your background to give your portfolio story more depth. Keep it light though; you are summarizing your design career not writing a biography.
  3. Keep the number of projects in your portfolio to between 8-10
    As time goes by, you are bound to build a drawer or a hard drive full of design projects that you have played a part in. The trick is to pick 8-10 of your very best projects for your portfolio. Any more than 10, it gets too many and most people cannot remember what they have seen. Run with less than 8 projects, and your portfolio content feels a little light.
    There is one caveat to this number, and that is the number of pages per project. If your portfolio tends to have more pages for each project, you should cut the total number of projects down. If you have fewer pages per project, then you may need to bump the total number of projects up.
  4. Ensure that projects in your portfolio are no older than 3 years
    To help make your selection process easier, consider removing projects that are older than 3. A big and extensive design project, could sit in your portfolio for up to 5 years as it probably took more than 2 years to complete, but try to avoid anything pass that timeframe as the work could start to look a little dated. When in doubt, prioritize commercial work over concept or schoolwork.
  5. Know the purpose of each project in your portfolio
    Every project in your portfolio should have a purpose, a reason for it to exist in your portfolio. That purpose should be somehow related to highlighting your strengths and ability as a designer. Does this project show your potential employer you can deliver award-winning designs? Is this project all about your 3D rendering skills? Or does this project share a little about your design process? In many cases designers tend to double up projects, for example show a lot of 3D work and as a result unknowingly make their portfolio very 3D heavy. Try to avoid repeating skills and be ruthless in your selection criteria.
  6. Who did what?
    Always be crystal clear when a project you show was group work, and especially highlight your role in that project. Managers are always very happy to hear how designers can work as a team and produce great work. Not only that, as the design industry is small, many designers tend to vie for the same jobs which could put you into an awkward situation.
  7. Create customized portfolios
    Selecting and deciding on projects for your portfolio can be hard. On the flip side, having a lot of projects allows you the flexibility of customizing a portfolio suitable to the type of employer or client you will be showing your work to. Are you meeting a marketing guy, or a head of R&D, or perhaps even a CEO? Having a variety of projects and presentation styles helps make your portfolio more relevant to that individual.
  8. Know what you want to do as a designer
    Knowing what type of design you want to do can help you build a more engaging portfolio. Do you want to work in a consultancy? What about in an in-house design team, or even in a cross disciplinary role that reports to the CEO?
    Knowing what you want in your design career can also help you shape the projects you yet to do. If you want to work in a consultancy, and you find you are weak in 3D rendering skills, this may prompt you to seek out more 3D rendering projects to shore up your portfolio content.
  9. A portfolio is a living document
    A portfolio should always be evolving and living in beta. My advice is to update your portfolio every 6 months, or at the very least, update it yearly. Waiting longer tends to allow for work or documentation to go missing. Not only that, a juicy job opportunity might just pop up that could leave you scrambling to get things organize before the submission dateline is over. The Scout’s motto applies here: “Be prepared.”
  10. A killer portfolio is well designed
    It is logical that as a designer, you should take every step to make sure that your portfolio is well designed and not just a bunch of images sitting in a plastic folder. Unfortunately, there are a lot of portfolios out there that are poorly designed, even though the content might be acceptable.
    Not only it is advisable to have a consistent portfolio layout, the flow and organization of the content should be designed to work in your favor. Do all of your projects start with a beauty shot of the design? What about ensuring a consistent landscape or portrait format? The industrial designers reading this may be forgiven for a poor layout, but the graphic designers will need to be extra careful to ensure their portfolio reflects their capabilities.
    A good way to get started is to create a template by using the grid technique (popular with graphic designers) and populate your design work from there. It is always tempting to over style your portfolio, especially if you have a high octane personal brand, but at the end of the day, the best thing to do is keep your layout design simple. You don’t want the background or portfolio layout to overshadow your design work.
  11. Bonus tip: Digital vs. Printed portfolio?
    With the Internet becoming a standard means of communication, most portfolios are now sent through email. Not only that, more and more designers are presenting their portfolio work on their laptops, iPads and projectors. Don’t discount the paper portfolio though; the honesty and tangibility of the medium could be the winning factor that gets you your next design job.
    My point is that it is important to design for the medium. In many cases, a layout for a printed portfolio will not work on a laptop screen or projector. There is a lot more real estate on paper than on a laptop/iPad screen. Paper also tends to be a more forgiving medium as well. A laptop screen’s allows for bright and vibrant images, but a computer screen is limited to so many pixels and zooming breaks the flow of the presentation.

 


FONT: http://www.designsojourn.com

Un padre cuentacuentos inventa la silla para tres

¿Te gusta leer a tus hijos al mismo tiempo pero te falta espacio para sentarte con ellos? Un ingenioso papá ha dado con la solución. Hal Taylor, un carpintero de Virginia (Estados Unidos), tuvo la brillante idea de crear una silla para tres que hará las delicias de todos los papás con dos o tres hijos a los que les guste contarles cuentos a sus pequeños. Hal explica que se le ocurrió la idea cuando Rose, su tercera hija, insistió en formar parte del grupo de lectura formado por él y sus dos hermanos mayores cuando era aún un bebé. Taylor ha llamado a su creación la ‘Storytime Rocking Chair’, y la vende por un precio que ronda los 6.500 euros. Cada una de las sillas está realizada de manera artesanal y él explica que para cada una de ellas precisa de al menos 262 piezas de madera. Cada detalle está cuidado al máximo. Hal Taylor lleva ya 19 años haciendo estas sillas, y ha vendido cerca de 50 unidades, cinco de ellas a la Familia Real de Abu Dhabi.

silla-triple-a

 


FONT: http://www.haltaylor.com