El canon a la figura humana

Per a practicar les proporcions humanes, amb un cànon de 7 o 8 caps, realitzem un petit llibre que hem de dibuixar amb quatre figures.

L’acabat de les figures és obert, però es valorarà la creativitat i la coherència amb el que hem estat parlant: fer referència a la diversitat estètica, a referències estètiques del passat, a conceptes de bellesa en diferents cultures, a com l’art ha representat la bellesa i les modes, a opcions artístiques més contemporànies d’expressió de la figura, o d’expressió amb un estil determinat.

MOSTRA 1
A partir de l’escultura “Marc” de Robert Llimós, que podem trobar al Port Olímpic de Barcelona,
treballo la figura com un sol volum i jugo amb referents estilístics de diferents pintors.

MOSTRA 2
A partir de la reflexió que la violència estètica es fonamenta en quatre formes principals de discriminació:
el sexisme, el racisme, la gerontofòbia i la gordofòbia, treballo amb una proposta que permet incloure aquesta diversitat.

MOSTRA 3
A partir de l’apreciació d’obres que son testimoni de l’estètica de diferents èpoques,
em centro en l’obra pictòrica de Velázquez per a realitzar una mostra de la vestimenta del segle XVII.



Llegenda Sant Jordi

Il·lustracions que he realitzat per a teatralitzar la llegenda de Sant Jordi. Els diferents elements actuen per capes que es van canviant, superposant-se per a compondre les escenes amb el propòsit de transmetre informació de la història.

Fa molt de temps, dalt d’una muntanya hi havia un poble emmurallat…

…que era devastat per un drac ferotge i terrible.

El monstre atacava els ramats i les persones, enverinava l’aire amb el seu alè i per tota la contrada hi planava el terror.

La gent del poble es va reunir per pensar una manera de lliurar- se del drac.

HOME — Hem de sortir a caçar-lo.
DONA — I si l’enverinem?
NOI — Li hem de parar una trampa…
HOME — I qui serà capaç de fer-ho?
VEUS EN GRUP — Jo no! Jo no! Jo no!

Ningú no s’atrevia a enfrontar-s’hi. I de lluny es va sentir un gruny terrible i la veu del Drac que deia:

DRAC — Vull que em doneu una donzella, i us deixaré tranquils a tota la resta!

Tota la gent va quedar esgarrifada!

DONA — El drac ens vol prendre una donzella!!!

Tots molt espantats es van posar a discutir.

HOME — No, això no ho podem fer!
DONA — Com hauríem de decidir qui li donem? Impossible!
NOI — Podríem fer-ho a sorts…

I en aquell moment va entrar una noia, la filla del rei.

PRINCESA — Quedeu-vos tranquils, jo m’ofereixo voluntària. Tinc moltes riqueses i molts encants i segur que alguna cosa faré per vèncer el drac.
REI. — De cap manera!

La princesa va insistir tant que per fi el rei, afligit i adolorit, hi va estar d’acord.

I així fou com la jove donzella sortí de la muralla per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat.

Però quan ja es veia la fumera que treia el drac per la boca, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall, es va presentar.

La donzella se’l mirà i l’advertí:

PRINCESA — Fugiu! Fugiu ràpidament d’aquí, noble cavaller! D’un moment a l’altre apareixerà la bèstia i us devorarà.
SANT JORDI — No patiu jove donzella. He vingut expressament, desde molt lluny, per protegir-vos a vós i alliberar el vostre poble d’aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, de cop i volta, va sortir la fera davant l’horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa lluita…fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, i va deixar malferida la terrible bèstia. Finalment, caigué de cap a terra i deixà de treure foc i de respirar, era morta.

Allà mateix sorgí un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai.

El jove cavaller va tallar una rosa i la va oferir a la princesa. Tots dos junts es van dirigir cap el poble triomfants, on tothom els va aclamar.

Taller de màgia

Comparteixo amb vosaltres un Taller de Màgia online que he realitzat per a introduir a l’alumnat en el món de la màgia d’aprop.

Els jocs de mans ajuden a l’aprenentatge de les competències comunicatives, ja que els alumnes aprenen a expressar-se millor, així com a l’aprenentatge de les competències d’autonomia i iniciativa personal, de manera que els pot ajudar a analitzar les situacions viscudes i a no posar limitacions a les seves capacitats.

Recursos a l’aula: Relaxació i activació

Material per a utilitzar a l’aula, amb l’objectiu d’aconseguir espais de calma.

Despertem els sentits. Dan Dan Dansa:

Font: EduCaixa.

Petites relaxacions. Musculars:

Font: EduCaixa.

Petites relaxacions. Meditació:

Font: EduCaixa.

Petites relaxacions. Estiraments:

Font: EduCaixa.

Videoconte Respira:

Font: EduCaixa.

Conte del coronavirus

Al principi del confinament provocat pel coronavirus, la Martina ha fet un conte “amb finestretes”. Aquí us el mostro.

Material per a tutories – Activitats dinàmiques

1. “A MIDA”

“A MIDA” és fruit de la col·laboració que durant dos cursos escolars han dut a terme el GREM (Grup de Recerca d’Educació Moral) de la Universitat de Barcelona, sis instituts d’educació secundària i la Fundació Jaume Bofill.

La proposta vol ser una aportació per a treballar els valors amb nois i noies adolescents en l’espai de tutoria que ofereix l’ESO.

El programa A MIDA es caracteritza per oferir materials que han estat dissenyats amb la voluntat d’apropar-se a la vida dels alumnes, recollint situacions rellevants i conflictes del seu interès. Amb les diferents unitats es vol afavorir que els alumnes parlin d’allò que els passa, de la seva experiència quotidiana, dels seus neguits, de les seves aspiracions i, en definitiva, de tot allò que els preocupa.

Tot pensant i parlant d’aquests temes, també es pretén que els alumnes entrenin les seves capacitats morals, que tinguin l’oportunitat -i la necessitat- de conèixer-se millor, d’exercitar el judici moral, de posar-se al lloc de l’altre o d’autorregular la pròpia conducta. Es tracta doncs d’afavorir el desenvolupament de la intel·ligència moral, entenent que en la mesura que les capacitats que la integren estiguin més desenvolupades, els joves es trobaran més ben preparats per tal d’afrontar situacions conflictives, i prendre les decisions que considerin correctes.

Les unitats tracten sobre valors. En alguns casos explícitament i, en molts altres de forma implícita, hi ha valors com són el respecte, la sinceritat, el diàleg o la cura dels altres, que apareixen al llarg del programa. Òbviament es tracta de valors àmpliament compartits que transcendeixen l’àmbit de les opcions personals, culturals o religioses particulars.

Partir de la pròpia experiència, desenvolupar la intel·ligència moral i transmetre valors són aspectes complementaris que permeten aconseguir alhora un doble objectiu: aprendre a viure correctament a l’interior d’una societat i desenvolupar la pròpia autonomia i esperit crític que ens permeti anar més enllà.

Aquestes són les divuit unitats de què consta el programa, distribuïdes en els dos cicles de l’ESO:

UNITATS 1r CICLE

Com som?
Autoconeixement, identificació de diferents emocions i estats d’ànim, reconeixement de diverses maneres de ser i anàlisi positiva de la pròpia.

Escoltar els altres
Competències dialògiques bàsiques centrades en l’escolta activa.

El millor de nosaltres
Autoestima, reconeixement i valoració de les qualitats de la pròpia persona i de la resta de membres del grup-classe.

Ets genial
Reconeixement i valoració de les qualitats de les persones que ens envolten.

Normes de grup
Normes de convivència en el grup, valoració de les regles que regulen el funcionament i les relacions entre les persones.

Gràcies
Agraïment en situacions quotidianes i el sentit que aquest té en les relacions personals diàries.

Viure en família
Convivència familiar, responsabilitats, normes i comunicació entre els diferents membres de la família.

Sexisme, encara?
Discriminació per raó de gènere centrada en l’àmbit laboral.

M’agrades
Primeres relacions amoroses, emocions, sentiments i experiències en les relacions amb les altres persones.

UNITATS 2n CICLE

Qui sóc jo?
Autoconeixement, reconeixement de trets de caràcter, introducció a la reflexió i escriptura personals.

Vull disculpar-me
Valoració de l’habilitat de demanar perdó en situacions diverses.

Amics i amigues
Amistat, sentit i importància de les relacions amistoses, qualitats valuoses en la persona amiga i diferents tipus d’amistat.

Parlar i entendre’s
Resolució de conflictes, diàleg com a procediment per enfrontar-se a situacions problemàtiques.

Prejudicis i racisme
Prejudicis i diferències culturals, reconeixement de la diversitat i valoració positiva d’aquesta com a enriquiment mutu.

Decidir-se
Reconeixement dels criteris que intervenen en el procés de presa de decisions i i els passos que s’han de seguir.

Saber dir no
Resposta a les pressions de grup i situacions compromeses, l’assertivitat.

El meu futur
Canvis i projecte de vida, coneixement de les pròpies habilitats i presa de decisions de caire acadèmic i professional.

T’estimo
Relacions afectives, valoració positiva d’aquestes relacions i anàlisi d’alguns conflictes en les relacions afectives.

L’enllaç al material: Amida


2. “DAFO”

L’anàlisi DAFO és al mateix temps una eina senzilla d’utilitzar però molt potent com a mecanisme d’anàlisi de la realitat i de prendre decisions. El seu nom prové de les quatre idees que centren l’anàlisi: ​debilitats​, ​amenaces​, ​fortaleses i ​oportunitats.

Organització de factors de l’analisis DAFO.

Les oportunitats i les amenaces tenen un caràcter extern mentre que les fortaleses i les febleses tenen caràcter intern. Anem a explicar-ho de forma ràpida per a que es pugui entendre:

Caràcter​ ​extern

Oportunitats​
Factors positius que podem trobar al nostre entorn: amics que ens ajuden amb​ ​la​ ​tasca,​ ​ambient​ ​positiu…

Amenaces​
Factors negatius que podem trobar al nostre entorn. Si els identifiquem correctament​ ​podem​ ​aconseguir​ ​que​ ​no​ ​ens​ ​afectin:​ ​amics​ ​que​ ​no​ ​volen​ ​estudiar…

Caràcter​ ​intern

Fortaleses
Són aquells elements que tenim com a éssers humans i que són positius: disciplina,​ ​constància…

Debilitats
Són​ ​aquells​ ​elements​ ​que​ ​tenim​ ​com​ ​a​ ​éssers​ ​humans​ ​i​ ​que​ ​són​ ​negatius: apatia,​ ​negativitat…

A​ ​partir​ ​d’aquesta​ ​breu​ ​explicació,​ ​reflexiona​ ​sobre​ ​quines​ ​Debilitats,​ ​Amenaces,​ ​Fortaleses​ ​i Debilitats​ ​creus​ ​que​ ​tens.​ ​Explica​ ​perquè​ ​creus​ ​que​ ​és​ ​així.

Com són els companys que tinc al voltant? Quines fortaleses creiem que tenen? Quines debilitats? Tenint en compte que ets al mig, digues un aspecte positiu i un a millorar de les persones​ ​que​ ​tens​ ​davant,​ ​darrere,​ ​a​ ​l’esquerra​ ​i​ ​a​ ​la​ ​dreta​ ​teves.


FONT: “A MIDA. Materials d’educació en valors per a fer de tutor/a a l’ESO”, GREM de la Universitat de Barcelona i Fundació Jaume Bofill

Activitats d’estiu educatives

L’estiu és un moment ideal per realitzar activitats educatives molt enriquidores i que no es poden fer al llarg del curs escolar a causa de la manca de temps.

El més recomanable és que els alumnes no desconnectin totalment durant les vacances, sinó que segueixin fent activitats que potenciïn les seves capacitats intel·lectuals, però ho poden fer de manera molt més lúdica i vivencial.

Quins deures podem posar als nostres infants?

Aquest és un llistat de les activitats que Nati Bergada proposa al seu blog i que poden ser molt útils per a treballar amb els nostres infants durant les vacances.

Entre parèntesis està anotada l’àrea que es considera que es treballa en cada activitat.

Activitats educatives:

  • Fer un diari de les vacances (Llengua) Explicar el que fem a les vacances i afegir fotos, dibuixos, enganxar entrades o tiquets de les activitats que es realitzen.
  • Llegir: contes, llibres, revistes, còmics, cartells que et trobes pel carrer, tríptics…. (Llengua i educació en valors). Intercanviar llibres/contes amb els amics.
  • Descobrir i visitar museus (Aprenentatge interdisciplinari)
  • Anar a la biblioteca (Aprenentatge interdisciplinari)
  • Mirar pel·lícules educatives i documentals en diferents idiomes (Llengua)
  • Jugar a jocs de taula: Parxís, escacs, dòmino, l’oca, jocs de cartes, rummykub, scrabble, monopoly… (Aprenentatge competencial i treball en equip)
  • Fer polseres. (Plàstica) Muntar una parada de polseres amb els amics perquè aprenguin el valor dels diners i treballin els euros (Matemàtiques)
  • Muntar puzles, maquetes, lego, robòtica …  (Lògica i matemàtiques)
  • Escoltar diferents estils de música i ballar (Música)
  • Inventar i representar una obre de teatre amb els amics/gues (Llengua, aprenentatge competencial i treball en equip)
  • Escriure un conte o un còmic (Llengua)
  • Pintar i decorar pedres (Plàstica)
  • Envia una postal a algun amic/ga (Llengua)

Activitats a l’aire lliure:

  • Banyar-se a la platja,  a la piscina, al riu, en un llac … (Educació física, descoberta de l’entorn, medi natural)
  • Fer dibuixos al natural (Plàstica i medi natural)
  • Excursions a peu (Geografia: orientació en el mapa i ús de la brúixola)
  • Sortides en bicicleta (Geografia: Orientació en el mapa)
  • Descobrir gran diversitat de parcs (Geografia: Orientació en el mapa)
  • Observar insectes i animals en el seu hàbitat natural (Medi Natural)
  • Fer jocs d’aigua: globus, pistoles d’aigua, xeringues, galledes, esponges, mànega … (Educació física)
  • Sortir a fer volar un estel (Aprenentatge competencial)
  • Construir un castell de sorra a la platja (Aprenentatge competencial)
  • Mirar els núvols i jugar amb les seves formes (Medi natural i plàstica)
  • Jardineria: Plantar plantes, regar, fer un hort…. (Medi Natural)
  • Descobrir amb un telescopi les estrelles, les constelacions, veure estels fugaços…. (Medi Natural)
  • Construir una cabana (Aprenentatge competencial i treball en equip)
  • Fer fotografies de l’entorn, de les pròpies vivències… (Plàstica i medi natural)
  • Veure una posta de sol i gaudir de la natura (Medi Natural)
  • Fer una caminada nocturna (Medi Natural)
  • Dormir en una tenda de campanya o fer bivac (Medi Natural)
  • Fer la migdiada en una hamaca (Aprenentatge competencial)
  • Muntar una botigueta amb els amics (Aprenentatge competencial)
  • Fer un pícnic a l’aire lliure (Aprenentatge competencial)
  • Viatjar: Fer el llistat de què necessitem (Llengua), descobrir la zona on anirem de vacances i preparar possibles activitats a fer (Aprenentatge competencial)
  • Fer esports d’aigua: Kayak, pàdel surf, snorkel, ràfting… (Educació física)
  • Fer esport: futbol, tenis, bàsquet … (Educació física, els valors de l’esport …)
  • Joc lliure en el qual els infants inventin, improvisin, experimentin, provin, descobreixin… (Aprenentatge competencial)

Activitats d’experimentació:

  • Experimentar amb diferents elements: sorra, aigua, gel, fang, plastilina, gelatina, colorants … (Activitat manipulativa i plàstica)
  • Crear un hàbitat i estudiar algun animal: cap grossos, grills, insecte pal, peixos, papallones, caragols… Cuidar-los durant uns dies i descobrir com són, què mengen, com es reprodueixen… (Medi Natural)
  • Experimentar amb bombolles gegants de sabó  (Activitat manipulativa i plàstica)
  • Fer experiments (Medi Natural)
  • Land art: elaborar obres d’art contemporànies amb elements de la natura. (Plàstica i Medi Natural)
  • Fer vídeos amb la tècnica stop motion (Aprenentatge interdisciplinari)
  • Elaborar una maqueta  (Activitat manipulativa i plàstica, aprenentatge interdisciplinari)

Activitats domèstiques:

  • Anar a comprar: Fer la llista de què cal comprar (Llengua) i saber pagar i calcular el canvi (Matemàtiques)
  • Cuinar: Seguir una recepta entenent cada pas (Llengua: lectura i comprensió lectora) i mesurar les quantitats que diu la recepta (Matemàtiques: calcular les mesures amb la balança). Es poden fer receptes senzilles com: gelats, granissats, batuts, gelatina, truites, galetes, magdalenes, pastissos …
  • Ajudar en la neteja i les taques de casa: parar taula, ordenar i netejar l’habitació, llençar la deixalla al contenidor, rentar els plats, … (Aprenentatge competencial)

Altres activitats recomanables:

  • Anar a jugar i/o dormir a casa d’un amic/ga.
  • Sortir a dinar/sopar amb la família.
  • Descobrir algun poble desconegut.
  • Anar a veure una pel·lícula de cinema a la fresca.
  • Fer alguna cosa per cuidar el planeta: reciclar, recollir un paper…
  • Tastar alguna fruita nova.
  • Visitar una Festa Major o Fira d’algun poble.
  • Cantar i ballar molt!
  • Explicar acudits.
  • Fer algun amic/ga nou.
  • Intentar cada dia ajudar a algú.
  • Riure cada dia fins que et facin mal les galtes.
  • Abraçar molt a la gent que estimes.

Conclusió

Les vacances d’estiu són un bon moment per gaudir de la natura, l’oci, els amics, la família, el bon temps … Alhora també és un moment ideal per treballar gran varietat de continguts educatius de manera totalment diferent i lúdica.

Aprendre no va lligat a avorrir-se, sinó que al contrari, quan més bé s’ho passen els infants descobrint, experimentant, provant … més aprenen. L’estiu és un moment ideal per gaudir aprenent.


FONT: www.natibergada.cat

Gimcana a Boí

Per sant Joan es celebra la Festa Major a Boí i, per a entretenir als nanos, he realitzat una gimcana pel poble. Amb l’ajuda de Ramon de Guasch, hem creat pistes per a dirigir-nos a unes cases concretes a on trobar preguntes que s’han de respondre. Es tracta de fer relacionar els nens, que aquests es relacionin amb la gent de Boí, i que descobrim curiositats relacionades amb el poble.

Per si algú que ens visiti vol passar una estona. Aquí teniu el joc.

La sortida és a la plaça del riu, a on trobareu la 1ª pista.

PISTA 1 – Reben a molta gent a les seves habitacions, encara que la casa d’origen està en ruïnes.
Quin és l’origen del nom de la plaça del Treio?

PISTA 2 – Edifici que es va començar a construir al segle XI, i està dedicat al nostre padró sant Joan.
Hi ha la representació mural d’una escena a on es lapida a un sant. ¿Quin és el nom d’aquest sant a qui li tiren pedres?

PISTA 3 – Aquesta casa està al costat del cobert i la font de Calet.
Quan es celebra la festa xica de Boí?

PISTA 4 – L’hort més ben cuidat del poble pertany a aquesta casa.
A quin mes de l’any es recullen les nous?

PISTA 5 – Aquesta casa també es podria anomenar “la casa dels petits”.
De quina fusta es fan les falles?

PISTA 6 – Aquesta casa té un pas elevat sobre el carrer per a connectar l’antic paller amb l’antiga quadra.
Com es diu el riu que passa per Boí?

PISTA 7 – Aquesta casa porta el nom d’un ofici que trobem a totes les escoles.
Qui és la persona més vella del poble?

PISTA 8 – Un lloc amb parets de roca, que molts recorden i enyoren… a on viu la nostra nova alcaldessa.
A on està col·locat el monument al fallaire?

PISTA 9 – L’aigua és molt important a la vall. Si no et surt de l’aixeta perquè tens un problema, ja et vindran d’aquesta casa per a arreglar-ho.
Quin és el nom de la font més coneguda de Caldes?

PISTA 10 – Aquesta casa està tocant a una roca que porta el nom de la família.
A quina alçada acostumen a viure els isards?

PISTA 11 – Aquesta casa potser és l’última abans d’arribar a la plaça Miquelons.
Quan i a on se celebre sant Nicolau?

PISTA 12 – Una casa amb balcó de fusta i vista al com de Callís.
Quins bolets són els més trobats per sant Joan?

PISTA 13 – Aquesta casa també es podria dir “botiga”.
Quines cases encara conserven bestiar a Boí?

PISTA 14 – La plaça a on es juga el gran torneig de bitlles porta el nom d’aquesta casa.
Com és la marca d’orella i la marca de pega pel bestiar d’aquesta casa?

PISTA 15 – L’última… preguntar al jugador de bitlles més veterà (la gimcana es realitza durant el torneig de bitlles que es practica cada any per sant Joan).
Com es diu el lloc a on es fa el faro, des d’on es baixen les falles?

Aquí teniu un mapa del poble, amb el nom de les cases, que us pot ajudar.

RESPOSTES:

PISTA 1 – Hotel Pey.
La plaça del Treio és l’entrada al poble de Boí. Aquí trobàvem el castell, les muralles i l’església romànica de Sant Joan, que demostren que la població va mantenir la seva importància durant l’època medieval.
L’origen del nom de la plaça del Treio es troba en la relació amb el llatí Trivium “tres camins” i que ens fa pensar en Boí com un nus de camins importants ja en època romana.
Una segona explicació sembla estar en el fet que a aquesta plaça arribava el bestiar de la muntanya i es triava per cases.

PISTA 2 – Església de sant Joan.
L’església de sant Joan destaca pel conjunt de pintures murals que es van trobar decorant l’interior de les naus. Una de les escenes més representatives de la decoració mural de Boí és la Lapidació de sant Esteve. També hi ha representacions de Joglars o Bestiari.

PISTA 3 – Ca de Torres.
La festa xica de Boí –o festa d’hivern– se celebre per sant Valentí, el 14 de febrer.

PISTA 4 – Ca de Marco.
A Boí hi ha alguns noguers a finques privades, els seus fruits són molt esperats. Durant els primers dies d’octubre podem iniciar la recollida de les nous.

PISTA 5 – Ca de Xic.
La tradicional baixada de Falles de Boí es realitza la nit de Sant Joan. És imprescindible dur una falla, que s’elabora amb anterioritat a la festa, amb fusta de pi negre que tingui teia, subjecta a un pal de freix o d’avellaner amb filferros i puntes a manera de torxa. 
La nit de la baixada de les falles es puja fins el “faro”, en fer-se fosc. Abans de baixar el grup de fallaires berena al costat del faro, encara sense encendre.
En acabar i a l’hora prevista, s’encén el “faro” i tot seguit les falles, i es comença a baixar, caminant el primer tram pendent i seguidament es comença a córrer fins arribar al poble. Es recorren els carrers i finalment es llancen en una foguera.

PISTA 6 – Ca de Martí.
El riu Sant Martí és un afluent del Noguera de Tor que passa per Boí, i en el seu curs forma la petita vall de Sant Martí.
Neix en els estanys (llacs) del Pessó, a 2.492 msnm, al peu dels pics del mateix nom. Fa un recorregut de 8 km i desemboca en el riu Noguera de Tor, prop d’Erill la Vall.
També cal fer menció al pont medieval sobre el riu de Sant Martí al seu pas per Boí.

PISTA 7 – Ca de Mestre.
La persona més vella de Boí és Maria dels Guardes.
Els padrins de Boí són una gran font d’històries i coneixements del poble, i una gran companyia. 

PISTA 8 – Ca de Ferrer.
El monument al fallaire va ser realitzat per Joan Franco, de ca de Ferrer, i l’any 2018 es va situar al Tossal del Sabater. Des d’aquest tossal surten els fallaires mitjans, durant la baixada de falles de Sant Joan.

PISTA 9 – Ca d’Escudé.
La font més coneguda de Caldes de Boí és la font del Bou, per la seva comercialització. Però potser la més valorada és la font de la Tartera.
El balneari de Caldes de Boí se situa a 1.500 metros d’altitud. Abraça 24 hectàrees de superfície, amb una vasta extensió de jardins on trobem els 37 brolladors d’aigües mineromedicinals de composicions i temperatures diferents, que van dels 4 °C fins als 56 °C.
Aquestes aigües tenen les característiques següents: mineralització dèbil, alcalines, clorurades, sulfatades, fluorades, sòdiques, blanes, fredes i hipertermals.
Destaquem la Font del Bou per ser l’única font que es comercialitza com a Aigua de Boí. La seva alta proporció en silici elimina l’acumulació de greixos i residus, depurant l’organisme. És una aigua diürètica, pura i digestiva, recomanada pel seu baix contingut en calci i per a evitar la formació de càlculs i cristalls al ronyó. Té una temperatura de 36 °C.
La Font de la Tartera és molt apreciada per les seves propietats dèrmiques. El nom de la tartera és degut al fet que sorgia a la superfície d’entre les pedres, a una temperatura de 44,6 °C.

PISTA 10 – Ca de Cosan.
L’isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica) és un bòvid freqüent a l’alta muntanya dels Pirineus. Durant l’estiu pugen als cims més alts i durant l’hivern baixen fins a la vora dels boscos. Es troben entre els 400 i els 2.800 m d’altitud.
L’isard és un mamífer d’aspecte semblant a la cabra que fa uns 70-85 cm d’altura i uns 100-130 cm de llargada. Pesa entre 30 i 50 kg. Té la pell recoberta de pèls de color marró groguenc, amb una ratlla més fosca a l’esquena i una franja més clara als costats del coll. El cap és allargat amb una ampla línia fosca que va des dels ulls fins a la boca.
Té dues banyes petites i primes, amb la punta corbada cap enrere; el mascle les té més gruixudes i més tancades en forma de ganxo.
Les potes són fortes i acaben en unes peülles molt dures que li permeten enfilar-se per les roques amb facilitat. La cua és curta.
El Parc Nacional d’Aigüestortes constitueix la representació més genuïna de l’alta muntanya i és únic per la majestuositat dels seus paisatges i per la riquesa de la flora i la fauna que acull. El parc està sembrat d’avets i boscos de pi negre centenaris i el reguen gairebé 200 estanys d’alta de muntanya, on troben refugi l’isard, el gall fer, la marmota i el mític trencalòs.

PISTA 11 – Ca de Sília.
Sant Nicolau és una romeria que es celebre el primer diumenge de juliol. Els habitants de Boí es reuneixen a l’ermita de Sant Nicolau, situada a 1.668 m d’altitud, a l’entrada del Parc d’Aigüestortes. Posteriorment fan un dinar al costat de l’estany Llebreta.

PISTA 12 – Ca de Simona.
Segons les pluges de la primavera, i en funció de les zones, es troben amb més o menys abundància els primers bolets de l’any.
La zona de la Ribagorça és una de les millors del Pirineu pel que fa a la producció de moixernons. Les carreretes són els altres bolets més apreciats a la primavera i als voltants de sant Joan.

PISTA 13 – Ca de Tenda.
Les cases de Boí que conserven ramaderia bovina són: Ca de Tenda, Ca de Guasch, Ca de Sília, Ca de Pey i Ca de Casos. Totes elles són explotacions ecològiques.
Durant l’hivern el ramat es manté a la granja. A l’estiu, els prats subalpins del Parc Nacional d’Aigüestortes acullen els ramats que migren a aquestes zones de pastura a on les temperatures són més baixes i la pastura més abundant i tendra.
Ca de Cosan i Ca de Guasch es dediquen a la ramaderia ovina i de bestiar cabriu.

PISTA 14 – Ca de Guasch.
La marca d’orella és el senyal propi de cada casa per a reconèixer el bestiar de les diferents ramaderies. La marca d’orella de Ca de Guasch és una doble forqueta. La marca de pega que representa a aquesta casa és una G –de Guasch–.

PISTA 15 – Plaça de Guasch.
Abans de córrer les falles de sant Joan es preparen els “faros“, amb arbres drets formant una gran foguera. Es situa a una zona alta i allunyada del poble anomenada “el clotet d’Escudé“. El faro s’encén la nit de la baixada i des d’allà baixen els fallaires, fent cremar la seva falla per iniciar el descens cap al poble.

La percussió corporal com a recurs pedagògic

Molt motiva en descobrir el taller de PERCUSSIÓ CORPORAL, tractada com a recurs en l’àmbit de l’educació. A càrrec de José Manuel Bernal i Helena Patricio i emmarcat en les III JORNADES VALLDEMIA INNOVA – ARTÀSTIC! per a la innovació pedagògica.

Les sessions són eminentment pràctiques i tots els exercicis i activitats estan sistematitzats amb una seqüenciació en estructures constants i regulars. La música és el llenguatge amb el qual ens expressarem, crearem i sentirem durant tot el procés d’aprenentatge.

  • La percussió corporal com a mitjà d’expressió.
  • L’abordatge psicosocial de la percussió corporal, que permet augmentar la capacitat d’aprenentatge dels estudiants, així com la seva autoestima i nivell d’autorealització.
  • La percussió com a eines que facilita l’aparició de processos sensorials, cognitius i emocionals.
  • La percussió corporal per a treballar la creativitat, la improvisació i el llenguatge rítmic, fent ús del potencial estètic i pedagògic dels processos d’aprenentatge amb un abordatge psicosocial.
  • Emprar diferents recursos sonors i musicals, i promoure experiències creatives que enllacen els interessos de les persones amb les seves capacitats tant físiques com intel·lectuals.
  • La percussió corporal com a interessant recurs per a potenciar la cohesió de grup.

Com a referència, el treball de Santi Serratosa.

El Kamishibai

Kamishibai és una forma molt popular, des de fa segles, d’explicar contes al Japó. El seu origen està als temples budistes del segle XII, a on els monjos utilitzaven emaki (pergamins amb imatges i textos) per a combinar històries amb un fons moral dirigides a una audiència majoritàriament analfabetes. Aquesta forma d’explicar històries es va mantenir durant segles però és reconeguda sobretot pel seu renaixement entre els anys 1920 a 1940, per a resistir la crisi de la depressió.

Els kamishibai Gaito (explicacontes) es podien trobar a les cantonades amb un Butai (teatre portàtil) sobre les seves bicicletes. Això permetia que els kamishibai Gaito guanyessin uns quants diners venent dolços.

Cap a l’any 1931 hi havia prop de 2.000 intèrprets del Kamishibai a les cantonades de Tòquio. I l’any 1950 hi havia 50.000 intèrprets a tot Japó, la majoria eren persones que havien perdut la feina per la guerra i buscaven una manera de sobreviure. Després de l’aparició de la TV, que es va popularitzar l’any 1957, el kamishibai va desaparèixer ràpidament dels carrers.

Actualment el públic acostuma a ser infantil i és molt utilitzat com a recurs didàctic. La manera de presentar les històries, que va més enllà d’una simple lectura,és un recurs ideal per a recuperar la tradició d’explicar contes. Ajuda a aconseguir un efecte màgic i de concentració al voltant del conte, i desperta la imaginació i la fantasia. Fomenta el gust per la lectura, l’escriptura, la il·lustració i la interpretació.

La representació comença quan el kamishibai Gaito toca el Hyoshigi, un instrument japonès fet amb dos peces de fusta o bambú units amb una corda. La sessió comença quan el públic diu kamishibai o kaishi shimasu (que comenci el kaishi).