Per sant Joan es celebra la Festa Major a Boí i, per a entretenir als nanos, he realitzat una gimcana pel poble. Amb l’ajuda de Ramon de Guasch, hem creat pistes per a dirigir-nos a unes cases concretes a on trobar preguntes que s’han de respondre. Es tracta de fer relacionar els nens, que aquests es relacionin amb la gent de Boí, i que descobrim curiositats relacionades amb el poble.
Per si algú que ens visiti vol passar una estona. Aquí teniu el joc.
La sortida és a la plaça del riu, a on trobareu la 1ª pista.
PISTA 1 – Reben a molta gent a les seves habitacions, encara que la casa d’origen està en ruïnes.
Quin és l’origen del nom de la plaça del Treio?
PISTA 2 – Edifici que es va començar a construir al segle XI, i està dedicat al nostre padró sant Joan.
Hi ha la representació mural d’una escena a on es lapida a un sant. ¿Quin és el nom d’aquest sant a qui li tiren pedres?
PISTA 3 – Aquesta casa està al costat del cobert i la font de Calet.
Quan es celebra la festa xica de Boí?
PISTA 4 – L’hort més ben cuidat del poble pertany a aquesta casa.
A quin mes de l’any es recullen les nous?
PISTA 5 – Aquesta casa també es podria anomenar “la casa dels petits”.
De quina fusta es fan les falles?
PISTA 6 – Aquesta casa té un pas elevat sobre el carrer per a connectar l’antic paller amb l’antiga quadra.
Com es diu el riu que passa per Boí?
PISTA 7 – Aquesta casa porta el nom d’un ofici que trobem a totes les escoles.
Qui és la persona més vella del poble?
PISTA 8 – Un lloc amb parets de roca, que molts recorden i enyoren… a on viu la nostra nova alcaldessa.
A on està col·locat el monument al fallaire?
PISTA 9 – L’aigua és molt important a la vall. Si no et surt de l’aixeta perquè tens un problema, ja et vindran d’aquesta casa per a arreglar-ho.
Quin és el nom de la font més coneguda de Caldes?
PISTA 10 – Aquesta casa està tocant a una roca que porta el nom de la família.
A quina alçada acostumen a viure els isards?
PISTA 11 – Aquesta casa potser és l’última abans d’arribar a la plaça Miquelons.
Quan i a on se celebre sant Nicolau?
PISTA 12 – Una casa amb balcó de fusta i vista al com de Callís.
Quins bolets són els més trobats per sant Joan?
PISTA 13 – Aquesta casa també es podria dir “botiga”.
Quines cases encara conserven bestiar a Boí?
PISTA 14 – La plaça a on es juga el gran torneig de bitlles porta el nom d’aquesta casa.
Com és la marca d’orella i la marca de pega pel bestiar d’aquesta casa?
PISTA 15 – L’última… preguntar al jugador de bitlles més veterà (la gimcana es realitza durant el torneig de bitlles que es practica cada any per sant Joan).
Com es diu el lloc a on es fa el faro, des d’on es baixen les falles?
Aquí teniu un mapa del poble, amb el nom de les cases, que us pot ajudar.
RESPOSTES:
PISTA 1 – Hotel Pey.
La plaça del Treio és l’entrada al poble de Boí. Aquí trobàvem el castell, les muralles i l’església romànica de Sant Joan, que demostren que la població va mantenir la seva importància durant l’època medieval.
L’origen del nom de la plaça del Treio es troba en la relació amb el llatí Trivium “tres camins” i que ens fa pensar en Boí com un nus de camins importants ja en època romana.
Una segona explicació sembla estar en el fet que a aquesta plaça arribava el bestiar de la muntanya i es triava per cases.
PISTA 2 – Església de sant Joan.
L’església de sant Joan destaca pel conjunt de pintures murals que es van trobar decorant l’interior de les naus. Una de les escenes més representatives de la decoració mural de Boí és la Lapidació de sant Esteve. També hi ha representacions de Joglars o Bestiari.
PISTA 3 – Ca de Torres.
La festa xica de Boí –o festa d’hivern– se celebre per sant Valentí, el 14 de febrer.
PISTA 4 – Ca de Marco.
A Boí hi ha alguns noguers a finques privades, els seus fruits són molt esperats. Durant els primers dies d’octubre podem iniciar la recollida de les nous.
PISTA 5 – Ca de Xic.
La tradicional baixada de Falles de Boí es realitza la nit de Sant Joan. És imprescindible dur una falla, que s’elabora amb anterioritat a la festa, amb fusta de pi negre que tingui teia, subjecta a un pal de freix o d’avellaner amb filferros i puntes a manera de torxa.
La nit de la baixada de les falles es puja fins el “faro”, en fer-se fosc. Abans de baixar el grup de fallaires berena al costat del faro, encara sense encendre.
En acabar i a l’hora prevista, s’encén el “faro” i tot seguit les falles, i es comença a baixar, caminant el primer tram pendent i seguidament es comença a córrer fins arribar al poble. Es recorren els carrers i finalment es llancen en una foguera.
PISTA 6 – Ca de Martí.
El riu Sant Martí és un afluent del Noguera de Tor que passa per Boí, i en el seu curs forma la petita vall de Sant Martí.
Neix en els estanys (llacs) del Pessó, a 2.492 msnm, al peu dels pics del mateix nom. Fa un recorregut de 8 km i desemboca en el riu Noguera de Tor, prop d’Erill la Vall.
També cal fer menció al pont medieval sobre el riu de Sant Martí al seu pas per Boí.
PISTA 7 – Ca de Mestre.
La persona més vella de Boí és Maria dels Guardes.
Els padrins de Boí són una gran font d’històries i coneixements del poble, i una gran companyia.
PISTA 8 – Ca de Ferrer.
El monument al fallaire va ser realitzat per Joan Franco, de ca de Ferrer, i l’any 2018 es va situar al Tossal del Sabater. Des d’aquest tossal surten els fallaires mitjans, durant la baixada de falles de Sant Joan.
PISTA 9 – Ca d’Escudé.
La font més coneguda de Caldes de Boí és la font del Bou, per la seva comercialització. Però potser la més valorada és la font de la Tartera.
El balneari de Caldes de Boí se situa a 1.500 metros d’altitud. Abraça 24 hectàrees de superfície, amb una vasta extensió de jardins on trobem els 37 brolladors d’aigües mineromedicinals de composicions i temperatures diferents, que van dels 4 °C fins als 56 °C.
Aquestes aigües tenen les característiques següents: mineralització dèbil, alcalines, clorurades, sulfatades, fluorades, sòdiques, blanes, fredes i hipertermals.
Destaquem la Font del Bou per ser l’única font que es comercialitza com a Aigua de Boí. La seva alta proporció en silici elimina l’acumulació de greixos i residus, depurant l’organisme. És una aigua diürètica, pura i digestiva, recomanada pel seu baix contingut en calci i per a evitar la formació de càlculs i cristalls al ronyó. Té una temperatura de 36 °C.
La Font de la Tartera és molt apreciada per les seves propietats dèrmiques. El nom de la tartera és degut al fet que sorgia a la superfície d’entre les pedres, a una temperatura de 44,6 °C.
PISTA 10 – Ca de Cosan.
L’isard pirinenc (Rupicapra pyrenaica) és un bòvid freqüent a l’alta muntanya dels Pirineus. Durant l’estiu pugen als cims més alts i durant l’hivern baixen fins a la vora dels boscos. Es troben entre els 400 i els 2.800 m d’altitud.
L’isard és un mamífer d’aspecte semblant a la cabra que fa uns 70-85 cm d’altura i uns 100-130 cm de llargada. Pesa entre 30 i 50 kg. Té la pell recoberta de pèls de color marró groguenc, amb una ratlla més fosca a l’esquena i una franja més clara als costats del coll. El cap és allargat amb una ampla línia fosca que va des dels ulls fins a la boca.
Té dues banyes petites i primes, amb la punta corbada cap enrere; el mascle les té més gruixudes i més tancades en forma de ganxo.
Les potes són fortes i acaben en unes peülles molt dures que li permeten enfilar-se per les roques amb facilitat. La cua és curta.
El Parc Nacional d’Aigüestortes constitueix la representació més genuïna de l’alta muntanya i és únic per la majestuositat dels seus paisatges i per la riquesa de la flora i la fauna que acull. El parc està sembrat d’avets i boscos de pi negre centenaris i el reguen gairebé 200 estanys d’alta de muntanya, on troben refugi l’isard, el gall fer, la marmota i el mític trencalòs.
PISTA 11 – Ca de Sília.
Sant Nicolau és una romeria que es celebre el primer diumenge de juliol. Els habitants de Boí es reuneixen a l’ermita de Sant Nicolau, situada a 1.668 m d’altitud, a l’entrada del Parc d’Aigüestortes. Posteriorment fan un dinar al costat de l’estany Llebreta.
PISTA 12 – Ca de Simona.
Segons les pluges de la primavera, i en funció de les zones, es troben amb més o menys abundància els primers bolets de l’any.
La zona de la Ribagorça és una de les millors del Pirineu pel que fa a la producció de moixernons. Les carreretes són els altres bolets més apreciats a la primavera i als voltants de sant Joan.
PISTA 13 – Ca de Tenda.
Les cases de Boí que conserven ramaderia bovina són: Ca de Tenda, Ca de Guasch, Ca de Sília, Ca de Pey i Ca de Casos. Totes elles són explotacions ecològiques.
Durant l’hivern el ramat es manté a la granja. A l’estiu, els prats subalpins del Parc Nacional d’Aigüestortes acullen els ramats que migren a aquestes zones de pastura a on les temperatures són més baixes i la pastura més abundant i tendra.
Ca de Cosan i Ca de Guasch es dediquen a la ramaderia ovina i de bestiar cabriu.
PISTA 14 – Ca de Guasch.
La marca d’orella és el senyal propi de cada casa per a reconèixer el bestiar de les diferents ramaderies. La marca d’orella de Ca de Guasch és una doble forqueta. La marca de pega que representa a aquesta casa és una G –de Guasch–.
PISTA 15 – Plaça de Guasch.
Abans de córrer les falles de sant Joan es preparen els “faros“, amb arbres drets formant una gran foguera. Es situa a una zona alta i allunyada del poble anomenada “el clotet d’Escudé“. El faro s’encén la nit de la baixada i des d’allà baixen els fallaires, fent cremar la seva falla per iniciar el descens cap al poble.
