Al fresc, la tècnica d’un pintor del trecento

La Pintura al frec és un procediment de pintura mural emprat des de temps molt remots que ha permès que arribessin fins als nostres dies mostres de pintura minoica –com les del Palau de Cnossos a Creta– o romana –amb els frescos pompeians–, sense oblidar el llegat de l’art romànic a Catalunya. En aquesta tècnica els pigments s’apliquen barrejats amb aigua sobre un morter fresc i humit de calç i sorra. En assecar-se l’hidròxid de calci de la calç apagada, es produeix la carbonatació que aglutina els pigments.

La teoria de com realitzar pintura al fresc ens la trobem moltes vegades a la història de l’art, però l’ocasió de posar-la en pràctica no es troba sovint. N’he tingut l’oportunitat al Monestir de Pedralbes, a on es realitza el taller “Al fresc, la tècnica d’un pintor del trecento, per conèixer la tècnica emprada a les pintures murals de la capella de Sant Miquel.

Aquestes pintures van ser encarregades per l’abadessa Francesca ça Portella al pintor Ferrer Bassa l’any 1346. L’estudi previ a la restauració ha posat en relleu la singularitat d’aquesta obra, absolutament innovadora en el context de la Barcelona de l’època, pintada amb una tècnica mixta, al fresc i al sec, que incorpora en la seva execució una manera de fer procedent d’Itàlia.


FONT: http://monestirpedralbes.bcn.cat/es/actividades/visitas-talleres/al-fresco-técnica-de-un-pintor-del-trecento

 

 

 

Quan l’educació fa mal: mares tòxiques

Las madres tóxicas ofrecen un amor a sus hijos hostigante a la vez que inmaduro. Proyectan sobre ellos sus inseguridades para reafirmarse personalmente, y así, tener mayor control sobre sus vidas y sobre la de sus hijos.

Cuando hablamos de madres tóxicas, no obstante, cabe aclarar también que hay padres tóxicos y abuelos tóxicos. Las madres tóxicas son pilares en la educación de los niños que lejos de fomentar una madurez personal y una seguridad, anclan pesadas cadenas vetando por completo la independencia física y emocional de esa persona.

Ahora bien, cabe decir que el rol de la madre tiene casi siempre, un peso más intenso en la educación de los niños. Es ella quien establece ese vínculo de cuidado y afecto tan estrecho con ese recién nacido, que día a día, irá desprendiéndose de sus brazos para avanzar con seguridad por el mundo sabiéndose amado, teniendo siempre ese referente que le ha aportado un amor incondicional pero saludable, con el que madurar de modo inteligente.

1. ¿Qué hay detrás de la personalidad de las madres tóxicas?

Puede que nos llame la atención, pero detrás del comportamiento de una adre tóxica, está el amor. Ahora bien, todos sabemos que a la hora de hablar del amor, existen dos caras de una misma moneda: está esa dimensión capaz de propiciar el crecimiento personal de la persona, ya sea a  nivel de pareja o a nivel familiar, y a su vez, está también ese lado más tóxico donde se ejerce un amor egoísta e interesado, a veces hasta asfixiante, que puede ser completamente destructivo.

Lo preocupante, es que los familiares que despliegan las artimañas de la toxicidad, lo hacen hacia criaturas que están en pleno proceso de maduración personal, ahí donde debe asentarse su personalidad, su autoestima… Todo ello, irá esculpiendo en ellos grandes vacíos, grandes inseguridades en ocasiones insalvables. Veamos ahora qué dimensiones psicológicas perfilan a las madres tóxicas:

1. Personalidad insegura

En ocasiones, en una madre tóxica suele esconderse una clara falta de autoestima y autosuficiencia que les obliga a ver en sus hijos “esa tabla de salvación” a la cual modelar y controlar para tener siempre a su lado, para que cubran sus carencias.

2. Obsesión por el control

La necesidad que tienen las madres tóxicas por tener controlado cada aspecto de sus vidas, hace que acaben haciendo lo mismo en la vida de sus hijos. No son capaces de ver los límites. Para ellas, control es sinónimo de seguridad, de algo inmanente que no cambia, y lo que no cambia es bueno porque les hace sentir bien.

Lo complicado de esta dimensión es que las madres tóxicas suelen ejercer el control pensando que con ello, hacen el bien y que así demuestran amor por los demás. “Yo te hago la vida fácil controlando tus cosas para que seas feliz”, “Yo solo quiero lo mejor para ti, y por ello evito que puedas equivocarte”…

El control llevado a cabo desde la justificación del cariño, es el peor acto de la sobreprotección. Impedimos con ello que los niños sean autónomos, capaces y valientes. Y aún más, que aprendan de sus errores.

3. La proyección de los deseos incumplidos

“Quiero que consigas lo que yo no tuve”, “No quiero que caigas en mis mismos errores”, “Quiero que llegues a ser aquello que yo no puede conseguir”.

En ocasiones las madres tóxicas proyectan en sus hijos los deseos incumplidos de su propio pasado, sin preguntar si quiera qué es lo que ellos desean, sin darles opción a elegir, pensando que con ello, les demuestran un amor incondicional, cuando en realidad, es un falso amor. Un amor interesado.

¿Cómo enfrentarnos a una madre o a cualquier familiar “tóxico”?

Sé consciente de que debes romper el ciclo de la toxicidad. Has vivido durante mucho tiempo dentro de él, sabes las heridas que te ha dejado, sin embargo, ahora ya comprendes que necesitas abrir tus alas para ser tú mismo. Para ser feliz. Te va a costar, pero debes empezar a decir “No”, a poner en voz alta tus necesidades y a alzar tus propios muros, esos por los que nadie debe pasar.

Es tu madre, o es tu familia, los quieres y sabes que romper ese ciclo de toxicidad puede causar algún daño. En ocasiones, decir la verdad de lo que uno siente hace daño a los demás, pero es una necesidad vital. Se trata solo de marcar límites y dejar claro lo que permites o lo que no. No deseas causar daño alguno, debes dejarlo claro, al igual que debe quedar constancia de que tampoco tú quieres ser herido/a nunca más.

Reconoce la manipulación. Hay veces que es tan sutil, que no nos damos cuenta, así que atiende cualquier palabra, cualquier comportamiento. Y sobre todo, no caigas en las redes de la “victimización”, puesto que es un recurso fácil al cual suelen recurrir las personas tóxicas y las madres tóxicas. Alzarse como las más dolidas, las más heridas, cuando en realidad, al que han hecho daño es a ti. Tenlo siempre en cuenta.


FONT: https://lamenteesmaravillosa.com

 

IONA: nous models de llibretes de dibuix

La majoria dels nous models creats per a IONA es basen en el format 26 cm x 22,5 cm. Alguns amb acabat de paper Varese i altres amb les atractives teles japoneses que acostumo a utilitzar, no em puc resistir als seus estampats. Aquests àlbums es poden fer servir com a llibreta de dibuix o per a recopilar fotografies.

També hi ha àlbums amb motius més nadalencs, realitzats amb aplicacions de pell. Llibretes amb paper interior de qualitat, adequades per a contenir un missatge especial per a algú especial.

www.etsy.com/es/shop/ionabooksandalbums

Humor en els codis de barres

Hi va haver uns anys en els quals convivia amb centenars de codis de barres. Anys de revistes i catàlegs editorials.
Avorrida de la seva monotonia, un dia vaig decidir fer créixer flors dels seus talls en un fulletó que presentava llibres de floricultura.
…i he vist que molta gent ha experimental amb els codis de barres posant-li una mica d’humor.

A partir d’aquesta curiositat, he creat un nou tauler a Pinterest a on anar recopilant el que em vagi trobant:
https://es.pinterest.com/mireiaibanez/codis-de-barres/

codis_de_barres1codis_de_barres2codis_de_barres3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mar i muntanya

Sóc del Masnou, poble mariner del Maresme, terra de pescadors i antics capitans. Però m’escapo sovint a la meva estimada Vall de Boí, lloc a on gaudeixo de l’imponent paisatge, tan rotund que tot es relativitza. Què prefereixo? No cal escollir… gaudeixo del millor de cada lloc.

M’agrada fer melmelada de tomàquets de l’hort, ben madurs pel sol càlid de la costa; i confitura de figues, ben dolces, agafades d’una a una amb cobdícia sota la figuera. Recollir petxines de la platja i rebre l’escalfor del sol. Fer passejades a la vora del mar i caminades per la serralada, amb el blau sempre present a l’horitzó.

M’agrada recollir les móres dels camins de muntanya en el paisatge de la tardor. Aplegar les nous i les pomes dels prats i olorar els bolets. Sentir la humitat de l’aigua que dóna vida, els riuets que van buscant el camí. Portar les vaques cap aquí i cap allà i conèixer els petits vedells.

M’agrada l’alegria de l’estiu, les festes majors, els castells de sorra dels petits, un bany en aigües transparents, passar una estona al xiringuito i fixar-me amb la gent. Anar a la ciutat i veure novetats, descobrir nous llocs i noves idees, el continu moviment, l’anonimat. M’agraden les idees noves que provoquen els canvis, l’evolució, la millora.

M’agrada sentir el fred a la cara, la neu a les mans, el dia a dia solitari i introspectiu, l’essència de la vida, les festes del foc, les flors senzilles dels prats a la primavera. M’agrada estar acompanyada dels padrins a la plaça i escoltar històries pretèrites de la seva vida com a pastors, que són lliçons de vida. M’agrada conèixer la tradició per entendre les coses.

Respecto el pescador que cada dia comença la dura jornada anant a un mar serè, immens, gairebé monòton i alhora complex. Valoro al pagès que cuida el seu bestiar i s’enbruta les mans a la terra. Reconec el dissenyador que cada vegada té la possibilitat de donar alguna cosa diferent, sempre al servei d’un objectiu. L’amor a allò que es fa, a allò que es coneix en profunditat.

M’agrada el món digital, les possibilitats infinites, les vistes al món que t’ofereix una pantalla, les hores passades aconseguint trobar una bona solució davant de l’ordinador. El treball complet, precís, acurat.
M’agrada el treball manual, agafant un pinzell, barrejant colors, doblegant un paper,… el traç fresc, imperfecte, autèntic, de tu a tu, que surt de les pròpies mans
…i m’agrada la barreja d’un món i l’altre.

M’agrada l’eterna curiositat, la responsabilitat de portar un projecte, d’ajudar a resoldre una necessitat, la gairebé soledat d’anar avançant i la satisfacció del bon resultat. I m’agrada compartir tot l’après, oferir amb la meva feina una possibilitat d’obrir els ulls, una oportunitat de ser creatiu o de gaudir aprenent.

El que fem és el resultat d’allò que som, un contenidor d’interessos, d’experiències i de superacions.

 


Recepte Mar i Muntanya: MANDONGUILLES AMB SÍPIA

marimuntanya_123

marimuntanya_456

marimuntanya_789

INGREDIENTS:

250 g de carn de porc picada
250 g de carn de vedella picada
3/4 kg de sípia tallada a trossos
8 gambes
200 g de pèsols
2 cebes trinxades
4 tomàquets ratllats
1 ou
All i julivert picat
Molla de pa remullada
Farina
Oli
Sal i pebre
Aigua

Per fer la picada:
1 grapat d’ametlles torrades
julivert
1 llesca de pa fregit

 

PREPARACIÓ:

Talleu la sípia a trossos.

Feu les mandonguilles amb la carn, la molla de pa, l’ou, l’all, el julivert, sal i pebre. Enfarineu-les i fregiu-les. Reserveu.

Netegeu el greix de la paella i escalfeu 2 cullerades d’oli d’oliva. Fregiu les gambes durant 1 minut per cada costat. Reserveu.

Escalfeu una cullerada d’oli d’oliva i fregiu la sípia a foc alt, fins que quedi translúcida i lleugerament daurada. Treure de la paella i reserveu.

Feu un sofregit amb la ceba i els tomàquets ratllats, afegiu-hi la sípia, doneu-hi unes voltes, mulleu-ho amb aigua i deixeu-ho coure uns minuts.

Porteu a ebullició i afegiu-hi les mandonguilles, la picada i els pèsols.

A última hora afegiu-hi les gambes.

Proveu-ho de sal i deixeu-ho coure lentament fins que estigui cuit.

 


Fotografies de Didi Haren, del seu blog de receptes espanyoles www.bijzonderspaans.nl

2es Jornades sobre didàctica del plegat per a educadors

aplec_logo_2016

Del 21 al 23 d’octubre s’han realitzat les 2es JORNADES DE DIDÀCTICA DEL PLEGAT PER A EDUCADORS A BADALONA, a l’Institut d’Educació Secundària “La Llauna”. Des del 2015 es realitzen aquestes jornades dirigides a educadors en actius, així com a estudiants de ciències de l’educació, concebudes bàsicament per aprendre a ensenyar a plegar.

El plegat no és només una activitat de lleure infantil o un art reservat als que tenen aquesta habilitat, sinó sobretot també un mitjà de desenvolupament educatiu per a totes les persones. Durant segles s’ha transmès de generació en generació. Això ha estat possible perquè tant la seva tècnica com la seva didàctica sempre han estat dos elements inseparables.

Aquesta activitat pretén introduir, enriquir i promoure la didàctica del plegat a l’ensenyament, a través de la transmissió i intercanvi d’experiències, de manera que cada educador descobreixi les seves pròpies solucions, trucs, mètodes, idees i projectes segons cada situació educativa i les seves possibilitats.

El plegat de paper, origami, papiroflèxia, … com ho vulgueu dir, ens pot ajudar a entendre teories matemàtiques o reptes geomètrics, a aportar solucions creatives, a treballar la sensibilitat artística. També exigeix certa concentració, memorització, acurada manipulació i d’alguna manera demana respecte pel paper i permet descobrir les seves possibilitats.

Les jornades han oferit una àmplia oferta de workshops en diferents franges horàries. La llàstima és haver d’escollir en quins tallers participar, el que significa haver de descartar els altres. Però ben atenta per a veure idees i imaginar aplicacions.

Tots els temes exposats en els tallers es divideixen en les següents àrees:
• ABC de l’ensenyament del plegat i mètodes didàctics
• Tècniques de plegat i materials
• Didàctica especial i terapèutica
• Matemàtica i geometria
• Projectes creatius, idees i happenings
• Història de l’ensenyament del plegat

Aquests són els tallers que he presenciat durant el cap de setmana:
• Progettare un origami, tra simbolo e rappresentazione del reale – Ursula Zich
• Aprender jugando – Juan Gimeno
• Il dodecaedro rombico – Roberto Gretter
• Doodle folding paper – Marieke de Hoop
• Zhen Xian Bau – Joan Salles
• Marionetas: Los tres cerditos – Graciela Vicente

aplec_treballs


Web de l’APLEC 2016:
http://www.foldingdidactics.com/catalonia/badalona-2016-2/

Video de tv3 “Papiroflèxia, l’art de plegar paper”:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/papiroflexia-lart-de-plegar-paper/video/5559088/

IONA: Noves creacions d’enquadernació

Us presento les meves noves creacions d’enquadernació:

Funda per a llibreta de 16,5 x 23 cm fàcil d’adaptar per a qualsevol format DIN-A5.
Hi ha 2 models. Una primera opció combinant tela negra amb un paper estampat amb acabat de fusta que queda impressionant. Una segona versió amb paper americà d’estampat retro amb motius de cuina, que podria ser ideal com a receptari.

117_fundas_llibretas_2483Àlbum de mides 26 x 30 cm amb un paper que mostra el mapa il·lustrat de la ciutat de Tokyo. Està combinat amb tela blanca al llom. Simplicitat i actualitat.
Enquadernat a l’estil italià amb plecs de paper cosits al llom.

118_album-papel-kyoto_2498

Petita enquadernació de 17,5 x 17 cm amb diferents acabats de paper o tela que conté una targeta i un sobre. Detall per a utilitzar en celebracions o regals.

115_card_with_envelope

Petit àlbum que mesura 17,5 x 24,5 cm realitzat amb tela de fil en color blanc trencat combinat amb un llom de tela negra. A la coberta hi ha un estampat amb segell de goma amb l’agraïment “Thank you” dirigit a la persona a qui es regala.
A l’interior paper de qualitat per escriure unes paraules o incloure fotografies.
Natural i autèntic.

116_thanks_album_2464

 

Ho podeu trobar a la meva botiga on-line

www.etsy.com/es/shop/ionabooksandalbums

Exposició Renoir entre mujeres a Barcelona

demian

Fins al mes de gener a Barcelona podem gaudir d’un recorregut per l’obra de Auguste Renoir a través de la interpretació que va fer de la dona durant la seva vida, protagonistes del seu particular univers artístic.

El recorregut inclou 60 peces que arriben de les col·leccions dels museus d’Orsay i de l’Orangerie. L’obra protagonista de l’exposició és Bal du Moulin de la Galette (1876). Mostra l’ambient relaxat d’un lloc popular a on s’anava a berenar i ballar, a Montmartre.

Aquest quadre fa molts anys que és especial per a mi. No només per l’atractiu que té tota obra impressionista. La raó és que una part de l’obra -la parella masculina de la dreta del quadre- apareixia a la coberta d’un llibre que em va impressionar molt a l’adolescència: Demian, de Hermann Hesse.

Demian relata el pas de la infantesa a la maduresa del protagonista. Una novel·la autobiogràfica, de l’estil que a la història de la literatura es denomina “novel·la de formació”, d’evolució espiritual en els difícils anys de creixement.

Darrere de Demian van anar altres llibres de Herman Hesse i el vaig recomanar posteriorment al meu germà i a altres amics que també anaven arribant a l’adolescència. També per ells va ser una lectura especial que va arribar en el moment adequat.

Són anys de descobriments, de sensacions, de experiències que marquen.

 

Exposició Renoir entre mujeres
Fundación Mapfre

 

le_moulin_de_la_galette

IONA: Col·lecció Muntanya d’enquadernació

Us presento un nou treball d’enquadernació que he creat en format accentuadament apaïsat. Es pot utilitzar com a àlbum de fotografies o com a llibreta de dibuix.

Estan realitzats amb teles japoneses d’atractius estampats i dóna peu a formar una col·lecció de temàtica muntanyera: de moment, ossos, bolets, cérvols i pomes.

https://www.etsy.com/es/listing/469912040/114-collection-mountain?ref=shop_home_active_18

El llibre com a recurs docent

Sovint utilitzo el món del llibre a les classes com a excusa per a treballar diferents tècniques o diferents matèries: l’aquarel·la, llapis de colors, pintura, estampació,... per a practicar el dibuix, les proporcions humanes, el volum,... és molt engrescador pels alumnes veure un exemple per a començar a tenir idees, a partir d’aquí tot es pot adaptar i personalitzar a allò que volen explicar. Tenir com a resultat un petit llibre també els fa estar orgullosos de la feina feta.

presentacio-blog-4-estacions2presentacio-blog-martina

presentacio-blog-circpresentacio-blog-vaixell