Al món rural les festes populars estan íntimament lligada als cicles agraris i solars. Arrencar el foc, símbol del sol, de la muntanya i baixar-lo cap al poble serveix per purificar els camps i els boscos, purificar la població i preservar-la dels mals esperits.
La festa del foc o baixada de falles es segueix any darrere any a la vall de Boí. Després de 32 anys anant a Boí no podia ser que mai hagués baixat falles i aquest any vaig fer un cop de cap i em vaig animar a acompanyar als que cada any compleixen orgullosament amb la tradició.
Per als qui no coneixeu la baixada de falles, aquí us en faig cinc cèntims.
Abans de córrer les falles, s’hauran hagut de preparar els “faros”, amb arbres drets en una zona alta i allunyada del poble que s’encendrà el dia de la baixada formant una gran foguera i des d’on baixaran tots els fallaires, fent cremar la seva falla per iniciar després el seu descens cap al poble.
Imprescindible dur una falla, que s’elabora amb anterioritat a la festa, amb fusta de pi que tingui teia, subjecta a un pal de freix o d’avellaner amb filferros i puntes a manera de torxa.
La nit de la baixada de les falles es puja fins al “faro”, en fer-se fosc. Abans de baixar el grup de fallaires berena al costat del faro, encara sense encendre.
En acabar i a l’hora prevista, s’encén el “faro” i tot seguit les falles, i es comença a baixar, caminant el primer tram pendent i seguidament es comença a córrer fins a arribar al poble. Allí els músics toquen la tonada de les falles, es recorren els carrers i finalment es llancen en una foguera.
