Per a aquells moments de dubte i d’incredulitat. Per quan ensenyar és tan difícil…
“La joventut d’avui estima el luxe. És mal educada, menysprea l’autoritat, no respecte a les persones grans, i fa el xafarder mentre hauria de treballar. Els joves ja no es posen dempeus quan els grans entren a una estança. Contradiuen als seus pares, fanfarronegen a la societat, devoren a la taula, encreuen les cames i tiranitzen als seus mestres”.
A ningú el sorprendrà escoltar aquests comentaris sobre la nostra joventut. El sorprenent d’aquesta cita és que no va ser treta d’un article d’opinió de la setmana passada, o d’algun memoràndum de l’associació de Pares de Família del 2006. Aquestes paraules les va utilitzar Sòcrates, el pare del pensament occidental.
Haig de remarcar que Sòcrates va néixer el 470 a. de C. i va morir el 399 a. de C. Fa 2 mil 500 anys! Ergo és fals creure que aquest fenomen d’una “joventut immoral” és una cosa nova; aquest poema d’amor intergeneracional almenys porta sent recitat uns 25 segles.
La societat necessita una joventut difícil; aquella que faci desesperar als adults. D’aquesta forma la nostra societat pot realitzar els canvis necessaris per a adaptar-se a realitats canviants. Amb Sòcrates o amb el Flower–Power dels 60.
Convencions socials, polítiques, morals i religioses s’oxiden i poden arribar a crear més problemes que solucions. Usualment és aquí quan la joventut moltes vegades posa el dit a la nafra i desemmascara la hipocresia generalitzada dins de la societat.
Segur que l’únic camí que condueix a una convivència intergeneracional productiva i lliure d’aspreses, es trobarà en el sincer respecte de part dels majors per l’opinió de la joventut. L’experiència demostra que així el respecte serà mutu. El respecte no és un sentiment d’una via, sempre un de doble via.
FONT: https://impresa.prensa.com/opinion/Socrates-juventud-hoy_0_2143285841.html